Resultats de la cerca frase exacta: 54
|
51.
admetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. voler, admetre que una cosa afirmada per un altre sigui vera. Ara jo vull que hagi estat així com tu dius: no per això ets menys culpable. Ant. Tancar els ulls a l'evidència (a la veritat). No entendre's de raons. 3 consentir tolerar permetre sofrir suportar comportar aguantar Ant. Refusar. Recusar [...]
|
|
52.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntaro despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces(una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: rompre. 3 (trencar-sepron.) rompre(intr.). Les ones [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
53.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Desguitarrar (fam.). Desmanegar. 4 Consentir a donar el que hom demana. concedir deferir(honors, dignitats, càrrecs) conferir Cp. exaudir 5 admetre. 6 Acordar un instrument músic. afinar. 7 (acordar-sepron.) Posar-se d'acord (dues persones). fer barrina, cloure un tracte. entendre's. A l'últim [...]
|
|
54.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, manifestar-se d'acord amb una idea, etc. consentir(v. intr.), declarar-se d'acord a una cosa. Consento a pagar, però m'heu de descomptar les despeses. Ant. Discordar. 6 Anar d'acord: anar de concert(amb algú) obrar d'acord anar a l'uníson, estar d'acord. anar de conserva, anar d'acord, esp. per a coses [...]
|
1 rompre
petar. Li va petar un braç (fam.)
fracturar, es diu esp. d'un os.
trossejar (→)
esbocinar (→)
esmicolar (→)
esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa.
estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc.
esbardellar, trencar amb violència una cosa.
escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa.
esvorellar, trencar la vora (d'un objecte).
escantonar, íd.
esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar.
esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc.
badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada.
esquerdar (→)
esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella.
esclafar (→)
esclofollar. Esclofollar ametlles.
camatrencar, trencar les cames d'un animal.
escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes.
desbrocar (→), trencar el broc.
esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya.
esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc.
espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa.
fer peces (una cosa)
Cp. consentir una cosa
2 Trencar la terra: → rompre.
3 (trencar-se pron.)
rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques.
escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra.
colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat.
esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda.
rebentar (intr.)
esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà.
4 herniar-se
5 v. intr. → girar (intr.).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana