1.
esborneiar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. En veure l'os, el cavall va esborneiar-se. L'esperit se m'esborneià i topava pertot. [...]
|
2.
esborneiar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com esglaiar.
[...]
|
3.
esborneiar-se
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. [...]
|
4.
esborneiar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 [per un enlluernament] deslumbrarse, cegarse. 2 [per un espant o emoció] atolondrarse, ofuscarse. [...]
|
5.
desesmar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estordir destarotar desconcertar(->) desorientar(->) 2 (desesmar-sepron.) esborneiar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
desorientar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 despistar desconcertar fer perdre la carta de navegar 2 (desorientar-sepron.) no saber per quina mar hom navega perdre la carta de navegar anar a la deriva perdre el quest, perdre tota noció del camí a seguir per a la consecució d'una cosa. esborneiar-se desesmar-se despistar-se no saber (algú [...]
|
7.
esma [o esme]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 instint. Ant. Desesma o desesme. 2 Perdre l'esma: Desesmar-se. Esborneiar-se. Anar de bòlit(≠ bòlid). 3 D'esma: De pura pensa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
enfollir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, tornar-se boig. perdre el seny eixir de seny perdre la xaveta(esp. en sentit fig.) beure's el seny esbojarrar-se esborneiar-se xalar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
emocionar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(a algú) un salt el cor batre (o bategar) el cor posar-se-li (a algú) la pell de gallina esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'una forta emoció. S'esborneià de compassió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
atabalar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marejar(fig.) posar (a algú) un cap com un tabal (o com uns tres quartans) 2 (atabalar-sepron.) perdre el cap perdre la carta de navegar esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, etc. atordir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|