Resultats de la cerca frase exacta: 23
|
11.
acoblar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(dos teixits) amb aprestos adhesius. Copular 1. Acoblar el mascle i la femella. Acoblar el mascle amb la femella. Acoblar-se el mascle i la femella. Reunir, aplegar, coordinar, (persones o coses disperses, discordes). Acoblar tots els republicans en un partit únic. Acoblar totes les forces [...]
|
|
12.
fotre 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vindran a veure, no! Menjar-se, beure's. Li agradava tant que se n'ha fotut tres plats. fot-li! Expressió usada per a animar a actuar sense miraments, tirant pel dret. no fotis! [o no fotem!] Expressió usada per a indicar sorpresa o contrarietat. Copular 1 2. [...]
|
|
13.
joder
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vulg v intr 1 [copular] follar, cardar, fotre. v tr 2 [fastidiar] fotre, emprenyar. 3 [estropear] fotre malbé. interj 4 ¡joder! collons!, coi!, cony!, fotre! [...]
|
|
14.
conducta de zel
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Conducta en què la femella accepta copular amb el mascle. [...]
|
|
15.
azofenol
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Denominació genèrica dels composts intensament acolorits que resulten fàcilment en copular una sal de diazoni amb un fenol. [...]
|
|
16.
boixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tapar. 2 cardar, copular. 3 (boixar-sepron.) marcir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
17.
cardar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pentinar. Màquina de pentinar llana. escardassar escarmenaro carmenar(la llana) 2 Fer l'acte sexual. follar(vulg.) boixar(vulg.) copular fotre(vulg.) tirar-se (algú) (vulg.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
18.
acoblar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apariaro aparionar, acoblar dos, esp. mascle i femella de manera que formin parella o parell (≠ aparellar). encoblar 2 endollar 3 copular Ant. Desacoblar. Desapariar. Despariar. reunir, ajuntar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
19.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblaro acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment [...]
1 → ajuntar, reunir, afegir. casar (fig.), unir estretament dues coses. fusionar unificar collar, també fig. concatenar (fig.). Concatenar les idees. connectar enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.) combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar (→) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-se pron.) copular (intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-se o confederar-se embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar (intr.) entroncar (intr.) junyir-se o confluir (dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre's o fusionar-se confondre's amistançar-se (→) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
20.
posseir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. brocar. Tres coses fan mal clergue: ...les parroquianes brocar (Llibre de les tres coses, citat per Alc.). cobrir, copular. 3 saber. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
1 → ajuntar, reunir, afegir.
casar (fig.), unir estretament dues coses.
fusionar
unificar
collar, també fig.
concatenar (fig.). Concatenar les idees.
connectar
enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.)
combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres.
aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig.
travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra.
encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment.
incorporar. Incorporar un territori a un país.
annexar
annexionar
mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses.
aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.).
lligar (→)
conjunyir, unir formant un tot.
agermanar
Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar
2 (unir-se pron.)
copular (intr.), unir-se carnalment.
acoblar-se, íd.
convergir
solidaritzar-se
fer-se solidari (d'una persona)
aliar-se
federar-se o confederar-se
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre.
agermanar-se
embrancar (intr.)
entroncar (intr.)
junyir-se o confluir (dos rius)
aiguabarrejar-se, íd.
fondre's o fusionar-se
confondre's
amistançar-se (→)
fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana