21.
entrabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr amer obstaculitzar, travar. [...]
|
22.
apealar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr amer travar [un toro o un cavall]. [...]
|
23.
manear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 travar [un cavall]. 2 → manejar [...]
|
24.
lligar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Unir una sèrie d'ingredients de manera que el preparat resultant adquireixi una certa consistència. [...]
|
25.
atochar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 embotir [amb espart]. 2 fig embotir. 3 mar [una vela] travar. v pron 4 mar [un cable] travar-se. [...]
|
26.
mancornar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [un novillo] aferrar [agafant-lo per les banyes]. 2 [atar] travar. 3 [dos reses] entestar. 4 fig i fam [emparejar] aparellar, acoblar. [...]
|
27.
apear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [apearse] baixar. 2 [de una caballería] desmuntar, descavalcar, baixar. v tr 3 [trabar un caballo] travar. 4 [un vehículo] falcar. 5 [una finca] cadenar. 6 [un árbol] assocar, tallar arran. 7 fig i fam [disuadir] dissuadir, fer caure del ruc. No podrás apearlo, no podràs dissuadir-lo. 8 p [...]
|
28.
obstaculitzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
empedregar(fig.) fer l'arquet torpedinar(fig.) sabotejar(fig.) handicapar(fig.) barrar(fig.) fer la traveta fer la llesca fer la guitza travar. Allò travava l'acció de la justícia. empantanegar posar proa(a algú), posar esforç que no reïxi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
29.
lligar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, lligar amb una braga. embagar(amb una baga) sogar(amb una soga o corda) vencillar(amb vencills) feixaro enfeixar, lligar en feixos. llaçar(amb un o més llaços) precintar(amb un precinte) travar, lligar coses de manera que restin fermament unides. enfilar, lligar objectes travessant-los amb un fil [...]
|
30.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblaro acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment [...]
1 → ajuntar, reunir, afegir. casar (fig.), unir estretament dues coses. fusionar unificar collar, també fig. concatenar (fig.). Concatenar les idees. connectar enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.) combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar (→) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-se pron.) copular (intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-se o confederar-se embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar (intr.) entroncar (intr.) junyir-se o confluir (dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre's o fusionar-se confondre's amistançar-se (→) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |