1 → ajuntar, reunir, afegir.
casar (fig.), unir estretament dues coses.
fusionar
unificar
collar, també fig.
concatenar (fig.). Concatenar les idees.
connectar
enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.)
combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres.
aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig.
travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra.
encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment.
incorporar. Incorporar un territori a un país.
annexar
annexionar
mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses.
aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.).
lligar (→)
conjunyir, unir formant un tot.
agermanar
Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar
2 (unir-se pron.)
copular (intr.), unir-se carnalment.
acoblar-se, íd.
convergir
solidaritzar-se
fer-se solidari (d'una persona)
aliar-se
federar-se o confederar-se
embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre.
agermanar-se
embrancar (intr.)
entroncar (intr.)
junyir-se o confluir (dos rius)
aiguabarrejar-se, íd.
fondre's o fusionar-se
confondre's
amistançar-se (→)
fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
