1 adj. (Dit d'una persona)
vellós, que comença a ésser vell.
ancià
gueto
provecte, avançat en edat (o en experiència)
madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell.
gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran.
caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols.
decrèpit. Un home decrèpit.
senil, dèbil de tan vell.
xaruc, que ja repapieja.
renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc.
ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat.
ésser més vell que Matusalem
tenir molts anys
estar carregat d'anys
caure de vell
tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell.
ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell.
Cp. veterà
2 (Dit d'una cosa) → antiquat.
antic (→)
arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica.
primitiu. Art primitiu.
secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular
mil·lenari, íd. de més de mil anys.
immemorial (llei, costum, etc.)
antediluvià (hiperb.)
fòssil (fig.)
anyenc, que té molts anys. Vi anyenc.
ranci. De rància noblesa.
inveterat (costum, vici)
ésser més vell que anar a peu (acció, costum)
ésser més vell que la tinya (o que el mal pa)
ésser més vell que escopir (o pixar) a terra
ésser més vell que cagar ajupit
Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec
3 m. i f. Persona vella.
gueto (fam.)
jai o jaio
iaio
vellard
ancià
padrí (fam.)
avi (fig.), persona d'edat molt avançada.
patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral.
antanyàs
renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs.
carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara.
Cp. veterà: antic en una professió, etc.
Ant. Jove. Nou.
4 Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→).
Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
