Resultats de la cerca frase exacta: 7
|
1.
venteguera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent tempestuós, vent fort que alça gran pols. [...]
|
|
2.
venteguera
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 → ventada2 ventada (o ventolera) [que levanta polvo]. [...]
|
|
3.
ventolera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ventada, venteguera, tràmpol m, ratxada. 2 p fr [juguete] molinet de vent m. 3 fig i fam [manía] rampell m, caparrada, cop de cap m, rauxa. 4 darle la ventolera de fig i fam agafar la dèria de. [...]
|
|
4.
ventada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
[...]
|
|
5.
ventada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Bufada forta de vent, amb un augment sobtat de la seva força i de més durada que una ràfega. [...]
|
|
6.
ventada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pols. marçada, cop de vent propi del març. El març fa marçades (refrany). rufa. Temps de vent i neu. borrufada, íd. venteguera, esp. quan aixeca una gran pols. Cp. llevantada, garbinada, mestralada, tramuntanada o tramuntanal, llebetjada, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la neu. traganeuo draganeu, íd. venteguera, bufaruto follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les [...]
1 → ventada. advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinada o foranell, vent de mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàs o airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. gris o griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu. traganeu o draganeu, íd. venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent. huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat. torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu. rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó, cicló dels mars de la Xina. 2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen: Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees. Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet). Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix). Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau). Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre. Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau). Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni. Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau). 3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble). Fer vent: → ventejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 → ventada.
advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal.
aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire.
airet, vent suau.
zèfir, íd. (lit.)
ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd.
ora, oreig, aura, airina, íd.
airada, vent que dura poca estona.
brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta).
brisot, brisa forta.
oratge, oratgell, oratjol, vent de terra.
terral, íd.
terraló, terral suau.
terralada, terral fort.
marinada o foranell, vent de mar.
vent pluig, vent que porta pluja.
brianxa, ventet fi i fresc.
airàs o airot, vent molestós.
brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern.
brisca, airet molt fi i fresc.
broixina, aire fred.
llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell.
brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla.
celistre, aire fred acanalat.
gris o griso, ventet fi i gelat.
botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu.
matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig.
fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu.
traganeu o draganeu, íd.
venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols.
vendaval, vent molt fort.
borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa.
ventúria, vent molt fort.
vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent.
huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat.
torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu.
rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya
tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori.
prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes.
monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO.
simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc.
cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats.
tifó, cicló dels mars de la Xina.
2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen:
Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees.
Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet).
Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix).
Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau).
Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre.
Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau).
Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni.
Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau).
3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble).
Fer vent: → ventejar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana