Resultats de la cerca frase exacta: 446
|
1.
vestir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar robes adaptades al cos (d'algú), per cobrir la seva nuesa, per resguardar-lo de la intempèrie. Vestir una criatura. Està impedit, i l'han de vestir. La nena ja es vesteix sola. Vestir-se de pressa. quedar per a vestir sants [o quedar-se per a vestir sants] Quedar solter [...]
|
|
2.
vestir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
|
3.
apràxia del vestir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Apràxia de la persona que és incapaç de vestir-se correctament, com a conseqüència de la dificultat per a seleccionar l'ordre de les peces de roba o per a orientar-les adequadament cap al propi cos. [...]
|
|
4.
vestir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: pedir] v tr 1 vestir. Vestir a los niños, vestir els nens. 2 vestir. Lo viste un buen sastre, el vesteix un bon sastre. 3 [procurar vestidos a alguien] vestir. Lo mantienen y lo visten, el mantenen i el vesteixen. 4 vestir. Vestir un sofá de cuero, vestir un sofà de cuir. 5 fig [...]
|
|
5.
vestir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 vestir. Vestir una criatura, vestir a un niño. 2 vestir. Vestir un altar, vestir un altar. 3 [procurar vestits a algú] vestir. Els seus pares el mantenen i el vesteixen, sus padres le mantienen y le visten. 4 [fer els vestits a algú] vestir, trajear p fr. El vesteix un bon sastre, le viste [...]
|
|
6.
vestir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. posar. Va posar al nen l'abric i la bufanda. revestir, posar a algú un vestit especial, damunt dels vestits ordinaris. uniformar, vestir algú amb un uniforme. endossar. Li va endossar la capa. mudar(amb un vestit de festa) abillar(esp. amb robes luxoses) bolcaro embolcallar, vestir [...]
1 v. tr. posar. Va posar al nen l'abric i la bufanda. revestir, posar a algú un vestit especial, damunt dels vestits ordinaris. uniformar, vestir algú amb un uniforme. endossar. Li va endossar la capa. mudar (amb un vestit de festa) abillar (esp. amb robes luxoses) bolcar o embolcallar, vestir un bebè. amortallar, vestir un mort. enfarcellar o ensarronar, vestir algú amb una roba que no li cau bé. disfressar, vestir amb una disfressa o amb un vestit ridícul, desmodat, etc. empolainar (→) escotar-se, vestir-se amb una roba massa escotada. La teva filla s'escota massa. engiponar-se, posar-se el vestit de qualsevol manera. endiumenjar-se, vestir-se de diumenge. 2 v. intr. Anar vestit de tal o tal manera. portar. Portava un vestit de llana. anar. Era l'únic que no anava de negre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
7.
de vestir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Dit de l'escultura o la imatge, especialment religiosa, que sols té el cap i els peus perquè està feta per ser vestida amb roba. [...]
|
|
8.
apràxia del vestir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Apràxia caracteritzada perquè la persona afectada és incapaç de vestir-se correctament, com a conseqüència de la dificultat que experimenta per a seleccionar l'ordre de les peces de roba o per a orientar-les adequadament cap al propi cos. [...]
|
|
9.
imatge de vestir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
10.
afiblar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cordar (una peça de vestir). [...]
|
1 v. tr.
posar. Va posar al nen l'abric i la bufanda.
revestir, posar a algú un vestit especial, damunt dels vestits ordinaris.
uniformar, vestir algú amb un uniforme.
endossar. Li va endossar la capa.
mudar (amb un vestit de festa)
abillar (esp. amb robes luxoses)
bolcar o embolcallar, vestir un bebè.
amortallar, vestir un mort.
enfarcellar o ensarronar, vestir algú amb una roba que no li cau bé.
disfressar, vestir amb una disfressa o amb un vestit ridícul, desmodat, etc.
empolainar (→)
escotar-se, vestir-se amb una roba massa escotada. La teva filla s'escota massa.
engiponar-se, posar-se el vestit de qualsevol manera.
endiumenjar-se, vestir-se de diumenge.
2 v. intr. Anar vestit de tal o tal manera.
portar. Portava un vestit de llana.
anar. Era l'únic que no anava de negre.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana