Resultats de la cerca frase exacta: 9

1. encarir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apujar el preu (d'una cosa), fer-la cara. La carn, encara volen encarir-la més. Esdevenir més car. La carn s'ha encarit. La carn ha encarit. Lloar exageradament, ponderar. Com és que encariu una acció tan menyspreable? [...]
2. encarir
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]
3. encarir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [apujar el preu] encarecer. 2 [lloar] encarecer, encomiar, ponderar. 3 [insistir] encarecer. v intr 4 encarecer. El peix ha encarit, el pescado ha encarecido. v pron 5 encarecerse. La vida s'encareix a passos de gegant, la vida se encarece a pasos agigantados.  [...]
4. encarir
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 alçar el preu apujar el preu elevar els preus Ant. Desencarir. Abaratir. 2 lloar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
5. encariment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encarir o d'encarir-se; l'efecte. [...]
6. encarecer (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [hacer más caro] encarir, apujar. 2 [elogiar] encarir. 3 [insistir] encarir. Le encareció mucho que estudiase, li va encarir molt que estudiés. 4 se lo encarezco us ho prego. v intr 5 encarir, encarir-se pron. La vida ha encarecido mucho últimamente, la vida ha [...]
7. recomanar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Aconsellar particularment una cosa a algú. aconsellar. preconitzar, recomanar una cosa com a bona. abonar (Encarir, en aquest sentit, és barbarisme.) 2 Fer recomanable algú o alguna cosa. abonar. El seu procedir l'abona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
8. abaratir
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
9. lloar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 omplir de lloances alabar gabar elogiar exalçar, lloar en alt grau. enaltir magnificar, lloar la grandesa d'algú o d'alguna cosa. Magnificar Déu. Magnificava la bellesa del seu país. grandejar, íd. encarir decantar ponderar encomiar celebrar, lloar públicament. preconitzar, íd. panegiritzar [...]