1 v. tr. Impedir de continuar un moviment.
parar
deturar
detenir
retenir. No els deixeu marxar massa aviat: reteniu-los fins al vespre.
immobilitzar
paralitzar
blocar o bloquejar, impedir tot moviment d'un mecanisme o d'un vehicle tensant els frens o introduint una peça en el mecanisme, intencionadament o no. He tingut una pana greu: se m'ha bloquejat el canvi de marxes.
estancar (→), aturar el curs d'una cosa, esp. d'un líquid.
estacionar, assignar un punt d'arrest.
atallar, aturar el curs, el progrés, d'una cosa.
contenir. La policia contenia els manifestants.
estroncar, fer cessar de fluir, i fig. aturar un parlament, etc.
encallar
embarrancar (una nau en un fons de roques)
fatxejar o posar en fatxa (una nau), aturar-la o mantenir-la aturada disposant les seves veles d'una manera convenient.
empantanegar
tallar. Tallar la retirada de l'exèrcit enemic.
suspendre, deturar momentàniament treballs, etc.
sobreseure (jur.), aturar l'execució o la resolució d'una causa, d'una sentència, etc.
2 (aturar-se pron.)
aturar (v. intr.). Aturarem tres dies a Girona.
arrestar-se. Ens arrestarem a la fageda per dinar.
fer (un) alto
estacionar-se. Ens estacionarem a la plaça de l'Església.
aparcar, aturar-se i deixar el cotxe en un lloc apropiat.
fer escala, es diu pròpiament d'una nau. Per ext. significa aturar-se un cert temps en el decurs d'un viatge. Anirem a París però farem escala a Lió.
fer parada
encallar-se o encallar (intr.), aturar-se per causa d'un obstacle.
embarrancar-se o embarrancar (intr.), encallar-se una nau, en un fons de roques, etc.
engargussar-se, aturar-se o encallar-se una cosa a la gola, en una canonada, etc.
entretenir-se, aturar-se, el qui va a un lloc, a conversar, a mirar quelcom, etc.
parar (v. intr.). On para, aquest tren?
quedar palplantat, aturar-se, un que camina, i restar dret i immòbil.
plantar-se, aturar-se en el compte dels anys. Plantar-se a vint-i-cinc anys, dir que té vint-i-cinc anys tenint-ne més.
Ant. Passar de llarg. Passar de llis.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
