1 Dret o poder de manar. En el llenguatge corrent s'usa sovint com a sinònim de poder. A tort, car l'autoritat està fundada sobre la dignitat i la naturalesa, mentre que el poder recolza sobre la força. Un pare, per exemple, té sempre legalment i de fet el poder o pàtria potestat sobre els seus fills menors d'edat, però no pot tenir gens d'autoritat sobre ells si, per la seva manera d'obrar, l'ha perduda. ceptre (fig.), autoritat sobirana, de la qual el ceptre és símbol. senyoria, autoritat del senyor. sobirania, autoritat sobirana. tutela, autoritat conferida a algú per tenir cura d'una persona incapaç. jurisdicció, dret d'exercir una autoritat. → poder.
2 (En sentit moral o científic) ascendent, autoritat moral. crèdit, autoritat que hom té prop d'algú per la confiança que inspira. influència competència, autoritat legal o derivada d'un reconegut coneixement de la matèria de què es tracta. solvència (fig.). És d'una gran solvència en qüestions d'arqueologia. prestigi ésser un oracle (en una matèria). El professor X és un oracle en qüestions d'història. pes (fig.). És una persona de pes, en aquestes qüestions. magisteri, autoritat doctrinal, moral o intel·lectual. El magisteri de l'Església.
3 Persona que té el dret o el poder de manar. superioritat. Deia que, abans de tot, necessitava el permís de la superioritat.
