Resultats de la cerca frase exacta: 43
|
41.
carregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación. v intr 13 [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos. 14 [contra l'enemic] cargar, acometer. 15 [la policia] cargar. 16 [recaure] cargar, recaer. Tota la [...]
|
|
42.
avorrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) malmirar (algú) tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira) tenir (algú) de cap d'inxa(Alc.) no passar de les dents (una persona o una cosa) no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió. tenir quimera (a algú) 2 Causar tedi, avorriment. enfastidir cansar afartar. Ja m'afarten, tants sermons! pudir [...]
1 Tenir aversió. detestar abominar repugnar (v. intr.). La hipocresia em repugna. execrar tenir en horror no poder veure (algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites. no poder suportar no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà. tenir aversió portar-la votada (a algú) tenir (una cosa) en fàstic desamar o desestimar estar fins al capdamunt mirar (algú) de cua d'ull (fig.) tenir (algú) entravessat no poder dragar (algú) ésser enemic (d'una cosa) fer ràbia (a algú, una cosa o una persona) portar-li (a algú) mala voluntat tenir malícia (a algú) malmirar (algú) tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira) tenir (algú) de cap d'inxa (Alc.) no passar de les dents (una persona o una cosa) no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió. tenir quimera (a algú) 2 Causar tedi, avorriment. enfastidir cansar afartar. Ja m'afarten, tants sermons! pudir. Ja em put aquesta jeremiada. fer pudor (una cosa a algú) atipar donar la lata (o la llauna) enfastijar 3 (avorrir-se pron.) enlleir-se © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
43.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
|
1 Tenir aversió.
detestar
abominar
repugnar (v. intr.). La hipocresia em repugna.
execrar
tenir en horror
no poder veure (algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites.
no poder suportar
no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà.
tenir aversió
portar-la votada (a algú)
tenir (una cosa) en fàstic
desamar o desestimar
estar fins al capdamunt
mirar (algú) de cua d'ull (fig.)
tenir (algú) entravessat
no poder dragar (algú)
ésser enemic (d'una cosa)
fer ràbia (a algú, una cosa o una persona)
portar-li (a algú) mala voluntat
tenir malícia (a algú)
malmirar (algú)
tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira)
tenir (algú) de cap d'inxa (Alc.)
no passar de les dents (una persona o una cosa)
no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió.
tenir quimera (a algú)
2 Causar tedi, avorriment.
enfastidir
cansar
afartar. Ja m'afarten, tants sermons!
pudir. Ja em put aquesta jeremiada.
fer pudor (una cosa a algú)
atipar
donar la lata (o la llauna)
enfastijar
3 (avorrir-se pron.)
enlleir-se
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana