Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

avorrir

1 Tenir aversió.
detestar
abominar
repugnar (v. intr.). La hipocresia em repugna.
execrar
tenir en horror
no poder veure (algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites.
no poder suportar
no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà.
tenir aversió
portar-la votada (a algú)
tenir (una cosa) en fàstic
desamar o desestimar
estar fins al capdamunt
mirar (algú) de cua d'ull (fig.)
tenir (algú) entravessat
no poder dragar (algú)
ésser enemic (d'una cosa)
fer ràbia (a algú, una cosa o una persona)
portar-li (a algú) mala voluntat
tenir malícia (a algú)
malmirar (algú)
tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira)
tenir (algú) de cap d'inxa (Alc.)
no passar de les dents (una persona o una cosa)
no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió.
tenir quimera (a algú)

2 Causar tedi, avorriment.
enfastidir
cansar
afartar. Ja m'afarten, tants sermons!
pudir. Ja em put aquesta jeremiada.
fer pudor (una cosa a algú)
atipar
donar la lata (o la llauna)
enfastijar

3 (avorrir-se pron.)
enlleir-se

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions