61.
pitar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [con silbido] xiular. 2 [con claxon] tocar (o sonar) el clàxon (o la botzina). 3 fig i fam [marchar] rutllar, marxar. Esto no pita, això no rutlla. 4 salir pitando fig i fam sortir rabent (o disparat, o com un llamp). v tr 5 xiular. Pitar a un actor, xiular un actor. 6 esport [un árbitro [...]
|
62.
licencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 llicència, permís m. Obtuvo la licencia para marcharse, va obtenir la llicència per a marxar. 2 llicència, concessió. Licencia para importar café, llicència per a importar cafè. 3 [libertad abusiva] llicència. 4 [documento] llicència. 5 [en poesía] llicència. 6 mil permís m, llicència. El [...]
|
63.
viaje
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marcharse... ¡buen viaje!, si vol marxar..., bon viatge!6 para este viaje no se necesitan alforjas fig i fam per a aquest servei no cal córrer, per a això no cal córrer, no n'hi ha per a tant. 7 viaje de novios viatge de nuvis. [...]
|
64.
viatge
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
!] ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon viatge!, si quiere marcharse..., ¡buen viaje!6 el darrer viatge (o el viatge sense tornada) fig [la mort] el último viaje. 7 mal viatge! [malviatge!] ¡maldita sea!8 viatge de nuvis viaje de novios. 9 viatge rodó viaje redondo. [...]
|
65.
cómo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
queremos irnos!, voleu marxar d'una vegada? Com, si volem marxar!m 12 [con el artículo el] com. El cómo y el porqué, el com i el perquè. [...]
|
66.
prompte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Disposat a fer quelcom. dispost(->) prest estar a punt. Ja estic a punt: quan vulguis podem marxar. 2 Que obra sense retard. amatent expedit prest diligent cuitós, que es dona ànsia a fer una cosa. 3 ràpid. 4 adv. aviat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
67.
bé 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
primera al pèl(fig. fam.), molt bé, al punt, a mesura del desig. satisfactòriament com cal. Això és molt com cal, està molt bé. com una seda(amb verbs com anar, marxar, rutllar, etc.) a punt de solfa vent en popa. El negoci va vent en popa. de filis (humor, salut, etc.). Avui no estic gaire de filis [...]
adv. rebé millor, més bé. divinament perfectament meravellosament a meravella excel·lentment esplèndidament rellevantment conspícuament magníficament brillantment bellament, molt bé. envejablement formidablement beníssimament òptimament santament, molt bé. Has obrat santament. d'allò més bé de primera al pèl (fig. fam.), molt bé, al punt, a mesura del desig. satisfactòriament com cal. Això és molt com cal, està molt bé. com una seda (amb verbs com anar, marxar, rutllar, etc.) a punt de solfa vent en popa. El negoci va vent en popa. de filis (humor, salut, etc.). Avui no estic gaire de filis, no em trobo gaire bé. a consciència (un treball, una acció, una obra) trempat com un orgue, bé de salut. (Alc.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
68.
parèntesis (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
marxar cap a Reus per estudiar medicina.
El van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l'època (això és el que sembla després de llegir la documentació).
Les sigles no s'accentuen (vegeu l'explicació de la p. 24).
Quan l'incís és una oració completa, el punt s'escriu abans del parèntesi de [...]
|
69.
acabar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marxar, acaba de salir. 12 acabar en acabar en. 13 acabar malament acabar mal (o en mal). 14 acabar per [seguit d'inf] acabar por. Si insisteixes, acabarà per confessar, si insistes, acabará por confesar. 15 no acabar de [amb inf] no acabar de. 16 per acabar por último, como remate. v pron 17 acabarse [...]
|
70.
udin
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
marxar de Vartashen (l'actual Oghuz) fugint de la situació econòmica de la postguerra civil russa cap a Geòrgia, on van fundar el poble d'Oktomber (antigament, Zinobiani).Una altra migració es va produir el 1989, quan, arran dels enfrontaments entre l'Azerbaidjan i Armènia d'aquell any, la majoria dels [...]
|