131.
negro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-gra adj 1 negre -a. Ojos negros, ulls negres. 2 fig [triste] negre -a. Un futuro muy negro, un futur molt negre. 3 [sucio] negre -a. Uñas negras, ungles negres. 4 [de color más oscuro] negre -a. Cerveza negra, vino negro, cervesa negra, vi negre. 5 estar negro fam estar fet una fúria, estar que [...]
1 Beure a galet, a raig, a morro, a broc d'ampolla, a xerric, a glops, d'un alè. libar, beure un petit glop. xuclar, beure xuclant. prendre. Què vols prendre? Prendré un cafè. fer baixar coll avall (una beguda) consumir. Hi ha persones que arriben a consumir cada dia tres litres de vi. refrescar (intr.), beure una beguda refrescant. desalterar-se o desassedegar-se, beure quan hom està assedegat. fer una xerricada o xerricar remullar la gola o simpl. remullar, beure vi. mamar (fig. iròn.), beure vi. Es diu del qui beu sovint i molt. bevotejar, veure sovint i a petits glops. borratxejar, beure sovint, fins a l'embriaguesa. morrejar, beure a morro. xumar, beure a morro o beure molt vi. xarrupar o xarrupejar, beure paladejant, com xuclant. xerricar, beure a galet fent xerrics o sorolls. trascolar, beure molt vi. aixecar (o alçar) el colze, beure vi en excés. clavar-se. Es va clavar dos gots de vi. brindar, beure a la salut d'algú. carregar, beure vi en excés. Aquest ha carregat massa i ara no sap el que diu. aixecar la ullera (fam. i fig.), beure amb el porró (Alc.). traguejar, passar l'estona bevent. taulejar, seure a taula per menjar i beure. El verb beure també s'usa, amb el mateix sentit, en la forma pronominal. En aquest cas, el complement és el vas, la mesura o la beguda amb un determinatiu qualsevol. S'ha begut un gerro de vi. S'ha begut un litre de cervesa. S'ha begut tota l'aigua. S'ha begut el vi de les canadelles. 2 → absorbir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
132.
gerro
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cervesa (d'un litre, aproximadament). crater, entre els grecs i els romans, gerro ample on hom barrejava l'aigua i el vi per a servir-lo a taula. urcèola, vas en forma de gerro panxut. bocal, gerro de farmàcia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
133.
beure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, amb el mateix sentit, en la forma pronominal. En aquest cas, el complement és el vas, la mesura o la beguda amb un determinatiu qualsevol. S'ha begut un gerro de vi. S'ha begut un litre de cervesa. S'ha begut tota l'aigua. S'ha begut el vi de les canadelles. 2 absorbir. Manuel Franquesa i [...]
|
134.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Alexandre Magne, Alexandre el Gran. La magna obra de la depuració del català. considerable apreciable important. Una contribució important. major. La festa major, la festa gran. El carrer major. El seny major, la campana gran. doble(en certes frases). Una cervesa [...]
|