1.
brogir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer brogit, remor. La tempesta brogia. La multitud brogia. [...]
|
2.
brogir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
brogir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [fer brogit] rugir, bramar. El mar brogia, el mar rugía (o bramaba). [...]
|
4.
brogir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer soroll. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
remorejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fer) soroll. murmurejaro murmurar bonir brogir, fer una remor forta, com la tempesta, una multitud, la marejada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
bramular
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cridar. 2 brogir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
bramar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cridar, cantar. 2 brogir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
roncar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (una persona) ronxar rinxolar 2 (un animal, els elements) brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia. rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia. bramar filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.) Per als diferents crits dels animals: cridar [...]
|
9.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
|