1.
exaudir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escoltar benignament (un prec) i concedir el que es demana. [...]
|
2.
exaudir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
exaudir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [un prec] exaudir. [...]
|
4.
exaudir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escoltar, concedir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
acontentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 satisfer complaure exaudir, escoltar benignament un prec i concedir el que hom demana. fer content(algú) Ant. Descontentar. 2 (acontentar-sepron.) donar-se per content donar-se per satisfet donar-se per pagat no desitjar res més 3 limitar-se a conformar-se resignar-se Manuel Franquesa i [...]
|
6.
concedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
atorgar acordar conferir, concedir una cosa en virtut de l'autoritat que hom té (títols, drets, privilegis, etc.). deferir. El rei li deferí el comandament de l'exèrcit. dispensar(beneficis, dons, favors, etc.). Li dispensà una cordial acollida. exaudir, concedir el que un demana. transigir [...]
|
7.
escoltar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que diuen els altres. donar orella prestar l'orella(a les paraules d'algú) exaudir, escoltar benignament un prec i concedir el que hom demana. Ant. Desoir. Tancar l'orella. No entendre's de raons. Tenir les orelles a cal ferrer: fingir no sentir allò que li diuen. Fer orelles de marxant. Fer com [...]
|
8.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Desguitarrar (fam.). Desmanegar. 4 Consentir a donar el que hom demana. concedir deferir(honors, dignitats, càrrecs) conferir Cp. exaudir 5 admetre. 6 Acordar un instrument músic. afinar. 7 (acordar-sepron.) Posar-se d'acord (dues persones). fer barrina, cloure un tracte. entendre's. A l'últim [...]
1 Prendre un acord. Posar-se d'acord. avenir-se decidir. Després de molt discutir, decidiren de no fer-ho. concertar. Després d'un llarg debat, concertaren de començar la campanya. concloure convenir. Hem convingut d'anar-hi plegats. resoldre. Hem resolt d'anar-hi ara mateix. 2 Entendre's sobre una cosa. pactar quedar. Vam quedar que ho faria ell. contractar, acordar fent un contracte. ajustar. Ajustar un casament, la pau, etc. tractejar. Jo els he vist estar a parlament amb l'enemic, tractejant que m'occís. (Jordi de Sant Jordi, citat per Alc.) emparaular, acordar de paraula. fer barrina, cloure un tracte. 3 Posar d'acord. compaginar. Hem arribat a compaginar els interessos d'ambdues parts. concertar. La defensa era mal concertada per manca de previsió general. harmonitzar sincronitzar, acordar dues coses fent que siguin síncrones. conciliar, posar d'acord coses que semblen contradictòries. Conciliar dos textos. Conciliar les tendències més diverses. conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit. combinar agermanar. Dos colors difícils d'agermanar. conformar proporcionar, fer que una cosa tingui proporció amb una altra. Ant. Desacordar. Desharmonitzar. Desguitarrar (fam.). Desmanegar. 4 Consentir a donar el que hom demana. concedir deferir (honors, dignitats, càrrecs) conferir Cp. exaudir 5 → admetre. 6 Acordar un instrument músic. → afinar. 7 (acordar-se pron.) Posar-se d'acord (dues persones). fer barrina, cloure un tracte. entendre's. A l'últim, després de molt discutir, ens vam entendre. compondre's (amb algú) posar-se en avinença Cp. pactar, transigir 8 Haver-hi acord entre dues coses. avenir-se (→) compaginar-se adir-se consonar casar (v. intr.). Aquests dos colors no casen. Ant. Desentonar. Dissonar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |