91.
acá
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acá y acullá fam estar a l'hort i a la vinya. [...]
|
92.
torna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [generalment en plural] compensación. He baratat la meva casa amb el seu hort i m'ha hagut de donar cinquanta mil euros en tornes, he trocado mi casa con su huerto y me ha tenido que dar cincuenta mil euros en compensación. 2 [en el pes] añadidura. Donar un llonguet per torna, dar un panecillo [...]
|
93.
conreu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de conrear. conró cultiuo cultura 2 Terra conreada. camp, hort. conradís, terreny cultivable d'una propietat. saió, peça de terra conreada. guaret, terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys. rompuda, terra que hom romp a fi de conrear-la. esbancada, íd [...]
|
94.
sort
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estrella, que pròpiament es refereixen al destí (->). 4 Per sort: afortunadament. 5 classe. 6 hort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
95.
conduir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gos. dirigir 2 (l'aigua, un gas, un líquid qualsevol) acanonar acanalar transmetre, conduir, deixar passar a través seu. El coure transmet l'electricitat. portar. Aquest rec porta l'aigua a l'hort. 3 v. intr. (un camí, carrer, etc., conduir a un lloc) menar. Aquest camí mena al riu. dreçar [...]
|
96.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. En mi huerto se dan bien las fresas, al meu hort es fan bé les maduixes. 80 fer tr. Darse un paseo, fer una passejada. 81 [golpearse] donar-se un cop. Se dio contra la mesa, es donà un cop contra la taula. 82 p fr [someterse] retre's, donar-se, rendir-se, lliurar-se. 83 darse a fer-se. Darse a [...]
|
97.
saber 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, íd. Ant. Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.). 2 Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa. saber (una cosa) com el parenostre saber (una cosa) a ulls clucs posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema [...]
|
98.
camp
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'amor al terrer (o al terròs). horta, camp de regadiu destinat al conreu de verdures. hort. tros(fam.). Me'n vaig a treballar al tros. artiga(->), terra que ha estat recentment rompuda a fi de conrear-la. rostoll, camp després de la sega. La mainada corria pels rostolls. rostollar, camp de [...]
1 → pla, lliça. 2 En heràld. → fons. 3 Fig. esfera. Esfera d'influència, d'activitat. domini (fig.). S'usa generalment en pl. En els dominis de la ciència abstracta. terreny. En el terreny filosòfic tot és subjectiu. 4 → campament. 5 Peça de terra fora poblat destinada al conreu. quintà, quintana o coromina, camp de secà immediat a la masia. herbat, camps sense conrear ple d'herbes. noval, camp que es conrea per primera vegada. bòria, parcel·la no gaire gran de terreny de cultiu, situada a la falda d'un puig, a prop de poblat. terròs (fam.), el tros de terra que hom conrea, el terrer. L'amor al terrer (o al terròs). horta, camp de regadiu destinat al conreu de verdures. → hort. tros (fam.). Me'n vaig a treballar al tros. artiga (→), terra que ha estat recentment rompuda a fi de conrear-la. rostoll, camp després de la sega. La mainada corria pels rostolls. rostollar, camp de rostoll. rostollada, conjunt de camps de rostoll. sembrat o sembrada, camp sembrat. Corrien pels sembrats. sembradís (Alc.), camp que se sembra, però que encara no està sembrat. treballada, camp conreat, llaurat. sementer, cada part de camp que se sembra d'una planta determinada. guaret, camp llaurat que hom deixa sense sembrar durant un o més anys. brullol, camp sembrat, amb plantes molt petites encara. quadró, camp quadrat. bancal, erol, capçada, taulat (≠ teulat) o marjada, camp o part d'un camp conreat, plantat de llegums, etc. feixa, camp llargarut. feixó o feixola, feixa petita. saió, camp d'extensió variable, segons les contrades. llauró, camp de conreu, que hom llaura. llaurada, íd. Porta'ns el berenar a la llaurada. porca, cadascuna de les faixes de terra compreses entre rega i rega, en què es divideix un camp per a sembrar. conreu, terra conreada. On acaba la garriga i comença el conreu. terra campa, terreny destinat al conreu de cereals. 6 Un camp és designat sovint amb un nom al·lusiu a la classe de conreu que s'hi fa: bladar, camp de blat. dacsar, blatdemorar o blatdemorera (de blat de moro). maduixar, maduixerar o fraular (de maduixeres) ordiar (d'ordi) fenassar (de fenassos) segolar (de sègol) patatar o trumferar (de patates) cogombrar (de cogombres) cebar o ceballar (de cebes) carxofar (de carxofes o escarxofes) bledar (de bledes) colar (de cols) fajolar (de fajol) carbassar (de carbasses) canemar o canemera (de cànem) timoneda o farigolar (de farigola) mongetar o fesolar (de mongetes) Ant. Garriga. Ermot. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |