1 visatge
rostre
vult (lit.)
faç
fesomia o fisonomia, conjunt de les faccions d'una persona.
faccions o faiçons, trets de la fisonomia.
semblant, cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc., de la persona.
carura, fesomia, semblant.
carassa, cara grossa.
carona, cara bonica, amorosa, malaltissa (pròp. cara petita).
front, en certes frases com abaixar el front, amb el front ben alt, etc.
ganya. S'usa només en la frase tenir mala ganya, tenir mala cara, ésser lleig.
bigotis, en certes frases. Li va tirar pels bigotis. Caure de bigotis.
cara plena, cara rodona.
cara de pa de ral (ampla i rodona)
cara clotuda (de galtes clotudes, que tenen un clot ben marcat)
cara de rosa (bonica i d'aspecte jovenívol i sa)
cara d'agost (de benestant)
cara de prunes agres (de trist)
motlle de fer caretes, es diu d'una cara molt lletja.
2 caramenut, que té la cara petita.
caranegre o carabrú, que té fosca la pell de la cara.
caraplè o cara-rodó, que té la cara rodona.
caragròs, que té la cara grossa.
cara-rugat, que té la cara plena de rugues.
caraalegre
caraample
carafresc
carallarg
3 → aspecte.
4 Part anterior d'una cosa.
endret, cara dreta o bona d'una roba. L'endret del teixit.
dret, íd.
testera, cara anterior de certes coses.
front, íd.
obvers
intradós o sotavolta, cara interior d'un arc o d'una volta.
el costat dret
testera, cara anterior de certes coses, com una sala, un lloc d'habitació, una taula.
fatxada o façana (→)
Ant. Bescara.
→ anvers, revers.
5 Cadascun dels costats d'una cosa de cert volum. → costat.
cara real, la cara de dalt.
sotana, la cara inferior, esp. d'un matalàs, d'una vànova, etc.
6 carassa o mascaró, cara de pedra, metall, etc., que es posa com a element decoratiu en una font, un portal, una cantonada, etc.
7 De cara enlaire: → boca amunt.
De cara a terra: → (de) bocaterrosa.
8 Fer bona cara: Fer cara de pasqües.
9 Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
