Resultats de la cerca frase exacta: 13
|
11.
engreixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encebar, engreixar un animal. saginar, íd. engruixaro engruixir engordir engrossir, fer tornar gros o fer semblar més gros. Aquest vestit us engrosseix. 2 (engreixar-sepron.) posar-se gras posar greix posar bons sagins(fam.) criar panxa posar carn Ant. Aprimar. Amagrir. Aflaquir. 3 [...]
|
|
12.
costear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 costejar. 2 mar costejar, anar terrús-terrús. 3 amer [los animales] encebar. v pron 4 mantenir-se. Aunque con dificultad, ella sola se costea, encara que amb dificultats, ella sola es manté. 5 fam pagar-se. Costearse un viaje por el sur, pagar-se un viatge pel sud. [...]
|
|
13.
carregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies. estibar. Estibar una nau de carbó. embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics). recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat. 2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva [...]
1 v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies). sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies. estibar. Estibar una nau de carbó. embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics). recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat. 2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada. encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar. 3 → transportar. 4 → omplir. 5 → estendre. 6 → menjar, beure. 7 → ennuvolar-se. 8 → proveir i proveir-se 9 → augmentar, exagerar. 10 → oprimir, molestar. 11 → gravar. 12 → imputar, atribuir. 13 Carregar-se-la (ésser castigat o batut): rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut. 14 Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament: pagar la patent pagar els plats trencats carregar el mort carregar els neulers 15 v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. tr. Posar una cosa feixuga sobre algú o sobre alguna cosa. El complement pot ésser la cosa que hom carrega (carregar les botes en els carros) o la persona o cosa sobre la qual hom carrega quelcom (carregar el mul de viandes i de mercaderies).
sobrecarregar, carregar amb excés una cosa (sobre algú o alguna cosa). Van sobrecarregar el pobre cavall de mercaderies.
estibar. Estibar una nau de carbó.
embalumar. A l'hivern embalumen el pobre nen d'abrics (o amb abrics).
recarregar, tornar a carregar. Han recarregat el camió que havia bolcat.
2 encebar, posar l'enceb en una cosa explosiva. Encebar una barrinada.
encerrosar (→), carregar la filosa amb el material per a filar.
3 → transportar.
4 → omplir.
5 → estendre.
6 → menjar, beure.
7 → ennuvolar-se.
8 → proveir i proveir-se
9 → augmentar, exagerar.
10 → oprimir, molestar.
11 → gravar.
12 → imputar, atribuir.
13 Carregar-se-la (ésser castigat o batut):
rebre (abs.) Mira que rebràs! Ho va fer ell i he estat jo qui ha rebut.
14 Haver de suportar la càrrega més desagradable en un afer, esp. injustament:
pagar la patent
pagar els plats trencats
carregar el mort
carregar els neulers
15 v. intr. Obrar, el pes d'una cosa, sobre una altra. → recolzar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana