1ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment. degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota. saltar. M'ha saltat un botó de l'americana. incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície. recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell. penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles. esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc. ensulsiar-se, íd. esbaldregar-se, íd. ensorrar-se, íd. anar de trompis, caure, una persona, per terra. esbarrar-se, caure pendent avall. rossolar, caure lliscant per un pendent. rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix. tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs. capitombar, caure de cap. capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons. caure a pic, caure verticalment. estimbar-se, caure per una timba. esbalçar-se, íd. avencar-se, íd. caure com un sac, caure feixugament. caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort. caure de pernes enlaire, caure de cap. esmorrar-se, caure de cara. caure de memòria, caure d'esquena. caure de corcoll, íd. caure de cul, tocant primer el cul a terra. anar de morros per terra, caure de cara. caure de nassos, íd. caure de morros, íd. (vulg.) caure de genolls, caure agenollat. caure escales avall, caure per una escala.
2anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic.
3 → arribar.
4 → disminuir.
5 → morir.
6 → pecar.
7 → atacar, escometre.
8 → acudir-se, endevinar, recordar.
9 → esdevenir-se.
10 → ésser.
11 → escaure's.
12 Fer caure: fer anar per terra tirar per terra tombar estassar terrejar, fer caure a terra l'adversari. arraulir capitombar, fer caure de cap. arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra. fer anar de rodolons sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari). fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig. fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc. → abatre.