1.
palafrè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, cavall noble de sella però no de batalla. Cavall en què va muntat el criat que acompanya el seu amo quan va a cavall. [...]
|
2.
palafrè
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m palafrén. [...]
|
3.
palafrener
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui menava un palafrè caminant a l'estrep del cavaller. El qui muntava el palafrè. Mosso que tenia cura dels cavalls. palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries del rei. [...]
|
4.
palafrén
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m palafrè. [...]
|
5.
cavaller
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (f. cavalleressa) Persona que va a cavall. amazona, dona que munta a cavall. genet palafrener, el criat que munta un palafrè. postilló, el qui guia els cavalls d'un carruatge muntant-ne un. cavalcador, esp. el palafrener. cavallerís, l'oficial que fa l'ofici de palafrener. joquei, el qui [...]
1 (f. cavalleressa) Persona que va a cavall. amazona, dona que munta a cavall. genet palafrener, el criat que munta un palafrè. postilló, el qui guia els cavalls d'un carruatge muntant-ne un. cavalcador, esp. el palafrener. cavallerís, l'oficial que fa l'ofici de palafrener. joquei, el qui munta un cavall en una cursa. 2 Home de capteniment educat i elegant. galant (envers les dones) gentleman (de l'anglès) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
cavall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
batalla, antigament. palafrè. A l'edat mitjana, cavall de sella però no de batalla. També, cavall en què anava muntat el criat que acompanyava el seu senyor quan aquest cavalcava o viatjava en un carruatge. rossío rossa, cavall dolent, vell i flac. perranya, íd. haca, cavall petit i vigorós. hacanea [...]
|