1v. intr. estar (o declarar-se) d'acord condescendir assentir rendir-se accedir (→) desentossudir-se prestar-se a (+ inf.) cedir
2v. tr. permetre tolerar admetre acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú. deixar fer deixar dir Ant. Refusar.
3 (consentir-sepron.). Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament. escruixir-se. Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar. crebantar-se, consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc. carafeixar-se (ant.), consentir-se, una construcció, un artefacte, etc., per efecte d'una forta sotragada, dels trets de l'artilleria, etc.