Resultats de la cerca bàsica: 97
|
91.
tonyina
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 moixama, tonyina assecada a l'aire, com l'estocafix. sorra, costat del ventre de la tonyina; és la part més estimada. 2 Fig. pallissa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
92.
batuda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pallissa. 2 Operació de batre els cereals. erada 3 debatuda. Una debatuda d'ous. 4 ràtzia. Fer una ràtzia, la policia, fer una batuda en un lloc determinat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
93.
meneo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam [paliza] allisada f, pallissa f, tonyina f. 6 dar un meneo a uno [vapulear] donar (o clavar) una allisada. [...]
|
|
94.
mal 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. La lepra del vici. hidra 7 Fer mal (tr.) danyar. Fer mal (intr.): Dolorejar. Tinc la cama que em doloreja.Coure(fam.). Li han donat una pallissa que encara li cou. Fer-se mal: Prendre mal. Accidentar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
95.
guanyar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
guanyat el director amb la seva simpatia, se ha ganado al director con su simpatía. 15 [fer-se mereixedor] ganarse, merecer tr. S'ha guanyat un aplaudiment, se ha ganado un aplauso. 16 fig ganarse. Es guanyà una pallissa pel seu desvergonyiment, se ganó una paliza por su desvergüenza. 17 s'ho ha ben [...]
|
|
96.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pallissa) a algú. 31 de buenas de bon humor. 32 de buenas a primeras [bruscamente] de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, quan menys t'ho penses. 33 de buenas a primeras [a primera vista] de primer moment, abans de tot (o de tota altra cosa), primer que res, en primer lloc, d'entrada, d [...]
|
|
97.
conseqüència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 resultato resulta. De resultes de, a conseqüència de. Encara va coix de resultes d'aquella pallissa que li van donar. ef ecte. Aquest mareig és efecte d'haver begut massa. seqüela, conseqüència, allò que se segueix d'alguna cosa. deixat, conseqüència persistent d'una causa que ja ha cessat [...]
1 resultat o resulta. De resultes de, a conseqüència de. Encara va coix de resultes d'aquella pallissa que li van donar. ef ecte. Aquest mareig és efecte d'haver begut massa. seqüela, conseqüència, allò que se segueix d'alguna cosa. deixat, conseqüència persistent d'una causa que ja ha cessat. Aquesta ressaca és el deixat del temporal d'ahir. derivació ròssec, allò que s'esdevé com a conseqüència forçada d'una cosa. El ròssec d'una malaltia. contracop, en la frase de contracop, com a conseqüència. 2 En dialèctica, proposició que es dedueix lògicament d'un principi posat. corol·lari consectari conclusió (lògica) 3 A conseqüència de: Com a efecte de. Per causa de. Per acció de. De resultes de. En virtut de. Com a producte de. 4 En conseqüència: Consegüentment (≠ conseqüentment). Per consegüent. Per tant. Per tal causa. 5 Tenir conseqüències: Repercutir. Transcendir. Deixar cua. Portar cua. 6 Sofrir les conseqüències: Pagar la festa. Pagar els plats trencats, sofrir les conseqüències sense tenir-ne la culpa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 resultat o resulta. De resultes de, a conseqüència de. Encara va coix de resultes d'aquella pallissa que li van donar.
ef ecte. Aquest mareig és efecte d'haver begut massa.
seqüela, conseqüència, allò que se segueix d'alguna cosa.
deixat, conseqüència persistent d'una causa que ja ha cessat. Aquesta ressaca és el deixat del temporal d'ahir.
derivació
ròssec, allò que s'esdevé com a conseqüència forçada d'una cosa. El ròssec d'una malaltia.
contracop, en la frase de contracop, com a conseqüència.
2 En dialèctica, proposició que es dedueix lògicament d'un principi posat.
corol·lari
consectari
conclusió (lògica)
3 A conseqüència de: Com a efecte de. Per causa de. Per acció de. De resultes de. En virtut de. Com a producte de.
4 En conseqüència: Consegüentment (≠ conseqüentment). Per consegüent. Per tant. Per tal causa.
5 Tenir conseqüències: Repercutir. Transcendir. Deixar cua. Portar cua.
6 Sofrir les conseqüències: Pagar la festa. Pagar els plats trencats, sofrir les conseqüències sense tenir-ne la culpa.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana