Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

convenir

1 v. intr.
anar bé. No li va bé sortir de nits.
escaure. Això no escau a un home com vós.
acordar-se (→)
quadrar
encaixar. Dir coses que no encaixen, que no convenen.
consonar (fig.)
ajustar-se
adaptar-se
fer a (o per a). Això no fa al cas. Això no fa per a ell.
rimar. Això no rima amb el vostre estat.
ésser útil
ésser a propòsit
ésser convenient
fer el meu (o el teu, o el seu) cas. Fas ton cas si et cases del teu braç (refrany).
acomodar. Aquestes condicions no m'acomoden, no em convenen.
caure bé (una cosa). El dia que us caigui bé.

2acudir.

3 Estar d'acord.
coincidir
concordar
reconèixer
restar en
restar d'acord
admetre (→)

4 v. tr. Concloure un acord amb algú sobre un punt concret.
acordar (→)
estipular
Ant. Desconvenir.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions