51.
balsa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [embarcación de tablas] rai m, raig m. 2 [para cruzar un río] barca. 3 [charca] bassa, safareig m. 4 [de molino de aceite] basseta. 5 bot [Ochorona lagopus] balsa. 6 bot [madera] balsa. 7 balsa de aceite fig bassa d'oli. 8 balsa hinchable bot inflable. 9 ser una balsa de aceite fig ésser (o [...]
|
52.
raig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] trago, chisguete. Beu-te un raig de vi, échate un chisguete de vino. 7 ant [rai] almadía f, armadía f, maderada f. 8 a raig [a doll] a chorro. L'aigua cau a raig, el agua cae a chorro. 9 a raig a chorro. Propulsió a raig, propulsión a chorro. 10 a raig fet a chorros. 11 a raig fet [sang] a borbotones [...]
|
53.
menos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de menos això rai. 16 lo menos almenys, pel cap baix. Lo menos éramos cuarenta, almenys érem quaranta. 17 lo menos el menys, el mínim. Lo menos que puedes hacer, el menys que pots fer. 18 los menos els menys, la (o una) minoria. 19 menos cinco, diez falten cinc (o deu) minuts per a. 20 menos cuarto [...]
|
54.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. En las películas siempre pierde el malo, a les pel·lícules sempre perd el dolent.. interj 23 malament!, malament rai! [...]
|
55.
mebengokre
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Mebengokre és l'autodenominació comuna de dos grups ètnics, xicrins i kayapons, enemics tradicionals, que comparteixen una mateixa llengua i força trets culturals. Aquestes semblances van portar els etnòlegs a utilitzar el terme kayapó per a referir-se a tots dos grups, fet rebutjat per la nació xi [...]
|
56.
tirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arriar. Un carro arriat per tres mules. cordejar, fer avançar una embarcació des de terra tirant-la amb una corda. Cordejar un rai des del marge. Cp. sirgar (intr.). Els cavalls estan cansats i no sirgaran. Cp. arrossegar, remolcar 2 Fig. atreure. 3 traçar. 4 mesurar(intr.). 5 [...]
|
57.
corda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espart. rest, íd. cable, corda gruixuda de cànem. qüerna, corda de quatre caps. retorta, corda que lliga els troncs d'un rai. estrop, tros de corda que serveix d'abraçadora, esp. per a fixar el rem a l'escàlem. tirao tiravira, corda que serveix per a estirar un objecte. frenell, corda curta que [...]
1 soga sogall, cordeta d'espart. sàgola, cordeta curta. soca, corda d'espart. vencilló, cordeta prima. samuga, corda una mica gruixuda, generalment d'espart. maroma, corda gruixuda. sima, íd. gúmena, íd. calabrot, corda gruixuda per a amarrar les naus grosses. llibant, corda gruixuda d'espart. rest, íd. cable, corda gruixuda de cànem. qüerna, corda de quatre caps. retorta, corda que lliga els troncs d'un rai. estrop, tros de corda que serveix d'abraçadora, esp. per a fixar el rem a l'escàlem. tira o tiravira, corda que serveix per a estirar un objecte. frenell, corda curta que serveix per a lligar quelcom. entorxat, corda de seda coberta tota a l'entorn de fil d'or o d'argent. barbeta, tros de corda prima i de poc aguant. cap, tros de corda, més o menys llarg. vent, corda (o cable) lligada a un pla, etc., per a evitar que caigui. tralla, corda que hom passa per damunt els àrguens, etc., per subjectar la càrrega. cingla, corda per a fixar l'albarda per sota el ventre de l'animal. xinyell, corda plana d'espart emprada en certs ormeigs de pesca. baga, llarg de corda de la qual pengen els hams en un ormeig de palangre. andarivell, corda que, fixada a la riba, serveix, estirant-la des de la nau, per a fer avançar l'embarcació. sirga, corda amb què hom estira una embarcació des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba. ralinga, corda cosida a la vora d'una vela o d'una xarxa, com a reforç. bordó, la corda més gruixuda en un instrument de corda (violí, contrabaix, etc.). 2 En nàutica o en l'art de la pesca marina hi ha una gran quantitat de mots de corda, segons la destinació o l'emplaçament: amura barbiquell bescordella malleta, corda forta de cànem de quatre caps amb una ànima, que serveix per a arrossegar l'art de bou, donar fons a l'àncora, etc. proís o amarra botafió bolina o borina bornoiera burda amant, enflonc, drissa o ostada tressa paloma esparcina (per a amarrar) gúmena (per a lligar l'àncora) Cp. mola: corda cargolada en espiral. 3 Donar corda al rellotge: Arriar. En sentit fig.: Donar fil (a algú), donar-li corda. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |