31.
llenguatge
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llengua. 2 El vocabulari i la fraseologia propis d'un art, d'una branca de la ciència, etc. argot(->), llenguatge propi d'una professió, d'un estament de persones. L'argot mariner, militar, eclesiàstic, etc. terminologia, conjunt de termes i expressions propis d [...]
|
32.
cànnabis
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Nom donat a les summitats florides i assecades del cànem indi (Cannabis sativa, varietat indica), coneguda amb diversos noms, segons la procedència i la forma d'utilització: kif, bhang, gauja, charas, dagg, marihuana, marijuana, grifa i haixix i molts altres termes de l'argot [...]
|
33.
penediment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pesar dolor. Dolor d'atrició i dolor de contrició, o simpl. atrició i contrició. (Termes de l'argot rel.) resipiscència(lit.) penitència, penediment d'haver pecat (rel.). compuncióo compungiment recança, greu que ens sap d'haver fet o haver deixat de fer alguna cosa, bona o dolenta. Manuel [...]
|
34.
obstinació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
protèrvia, obstinació orgullosa. entercament obduració, obstinació en el mal. impenitència, obstinació en el pecat (terme d'argot religiós). contumàcia repataneria Cp. intransigència Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
errat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
erroni. Un judici erroni. Interpretació errònia. coix(fig.). Raonament coix. Comptes coixos. equivocat fals inexacte lapse, que ha caigut en error, dit d'una persona en l'argot eclesiàstic. herètico heretical, íd., dit d'una doctrina, un llibre, etc. heterodox anar lluny d'osques, dit d'una [...]
|
36.
cos
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 còrporao corpenta, cos d'una persona o d'un animal. carn, en argot religiós. Mortificar la carn. persona(sempre precedit d'un adj. possessiu). Amb perill de la seva persona. cossatge, el cos humà, esp. el tronc, quant a la seva configuració o proporcions. anatomia. Una dona amb una anatomia [...]
1 còrpora o corpenta, cos d'una persona o d'un animal. carn, en argot religiós. Mortificar la carn. persona (sempre precedit d'un adj. possessiu). Amb perill de la seva persona. cossatge, el cos humà, esp. el tronc, quant a la seva configuració o proporcions. anatomia. Una dona amb una anatomia estupenda. (És una expressió col·loquial.) físic. Tenia un bell físic. tronc, cos d'una persona sense les extremitats i el cap. 2 → conjunt. 3 (En física) sòlid (m.), cos que té les tres dimensions. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
37.
afàsia de Wernicke
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
estereotípia (emissió de mots molt senzills, lexemes o només síl·labes, repetits de forma monòtona, incontrolada i inconscient), ús d'una mena d'argot logorreic inintel·ligible (desintegració anosognòstica dels valors semàntics, sintàctics i fonèmics del llenguatge, paragramatisme o agramatisme). S'associa [...]
|
38.
flaaitaal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El terme flaaitaal fa referència a una llengua utilitzada a les àrees urbanes de la República de Sud-àfrica. Des d'un punt de vista estructural i gramatical, el flaaital es pot caracteritzar com un argot o registre, però des del punt de vista social i funcional, es pot considerar una llengua [...]
|
39.
plaer [o pler]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gust. Dona gust de veure-ho. grat. Mig per força, mig per (o de) grat. delectacióo delectança, plaer gustat amb plenitud. Una delectació morosa, plaer que hom troba en una imaginació de cosa prohibida (terme de l'argot teològic). delícia. Sentí una delícia inefable, quan ella el besà. goig [...]
|
40.
coneixença
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
certes frases. Tenir (o haver) esment. Prendre's esment d'alguna cosa, adquirir-ne coneixença. cient(ant.), coneixença certa. sabuda. Venir una cosa a sabuda d'algú. presciència, coneixença de les coses futures. precognició, coneixença prèvia. Mot de l'argot filosòfic. notorietat, coneixença pública [...]
|