1 v. intr. Consumir-se, una cosa, per l'acció del foc.
caliuejar, fer encara caliu una cosa apagada. El foc que van fer ahir vespre encara caliueja.
deflagrar, cremar amb combustió ràpida. Els feixos, ruixats amb petroli, van deflagrar immediatament.
flamejar (→), fer flam, llançar flama.
fogallejar, flamejar i espurnejar, una cosa encesa.
brasejar, fer brasa, un foc.
blandar, fer flama.
ablamar-se, íd.
estar calent (o brusent, o roent, o abrusador, o abrasador), estar una cosa molt calenta fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte.
Ant. Apagar-se. Esblamar-se. Entebeir-se. Refredar-se.
2 v. tr. Consumir una cosa per l'acció del foc.
foguejar. Li van foguejar la ferida.
fogonejar, cremar superficialment.
incendiar (→)
encendre (→)
abrasar, convertir una cosa en brasa ardent. L'incendi abrasà tot el bosquet.
abrusar o brusir, sotmetre a l'acció del foc.
deflagrar, fer deflagrar una substància. Una guspira deflagrà la caixa oberta de dinamita.
carbonar o carbonejar, cremar la llenya per convertir-la en carbó.
calcinar (ossos)
carbonitzar, reduir un cos orgànic a carbó. El cos de l'accidentat estava carbonitzat.
incinerar, reduir un cos orgànic a cendra. En els països civilitzats un gran percentatge de gent es fa incinerar, en lloc d'enterrar.
bleir. Ho he deixat anar perquè em bleïa les mans. Fa un sol que bleeix.
cauteritzar, cremar un teixit orgànic amb un càustic qualsevol.
gasar, cremar amb gas.
socarrar, cremar exteriorment.
socarrimar, socarrar lleugerament.
torrar, cremar superficialment, especialment una substància orgànica.
bofegar, cremar superficialment fent sortir bòfegues.
refregir, cremar un menjar. Cp. rostir, escaldar, escalivar
sobtar-se, coure's massa, superficialment, un menjar per excés de foc.
solar-se, cremar-se la sola del pa.
3 Afectar una cosa de manera que suggereix l'acció destructora del foc.
sulsir o salsir, dessecar, esp. el sol una cosa sucosa, com les plantes.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
