1 v. tr.
tenir per ver
tenir la creença
empassar-se (una cosa), creure-la fàcilment, encara que sigui difícil de creure.
tenir (una cosa) a mig coll, creure que s'ha de realitzar, esp. parlant d'una cosa desitjada.
tenir (una cosa) coll avall, creure-la segura.
mamar-se (fig.). No t'has de mamar tot el que aquest et conta.
creure de fluix (o de lleuger), creure sense fonament.
beure's (fig.), creure's una cosa inversemblant.
afigurar-se o figurar-se. M'afigurava que demà era festa.
2 Tenir una certa opinió d'algú o d'alguna cosa.
pensar-se. No et pensis que sigui fàcil.
judicar o jutjar. No ho jutjava correcte.
tenir per. Tenir algú per sincer, per honrat.
fer-lo (algú). Jo el feia més vell, més ric.
opinar
trobar. Trobo que això no ho havies de dir.
reputar
suposar
imaginar-se
veure. Ho veig molt difícil.
sospitar
comptar. Compto que vindrà.
presumir. Ell presumeix de vestir bé, es creu que vesteix bé.
semblar. Em sembla que està enfadat.
conjecturar (→)
conèixer. Si coneixeu, hi podem anar ara mateix, si creieu... Hi prendré part o no, com coneixeré.
voler dir (en frases interrogatives). Vols dir que vindrà?, creus que vindrà?
cuidar. Cuidava haver apallissat el seu rival i havia pegat al seu germà.
Ant. Descreure.
3 → obeir.
4 v. intr.
creure en
tenir fe
fer cas de. Fer cas de la paraula del pare.
tenir confiança. No tenia confiança en els metges.
tenir un bon davallant, creure-s'ho tot.
5 Fer creure una cosa a algú: Fer combregar amb rodes de molí, fer creure coses absurdes. Fer empassar la píndola (a algú), fer-li creure una cosa falsa. Composar, captenir-se amb algú fent-li creure el que hom vol.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
