1v. tr. Tenir cura d'alguna cosa. cuidar (→) tenir cura de posar esment (o cura) tractar bé (una persona, un vestit, una màquina) vetllar per posar-hi els cinc sentits mirar-s'hi gomboldar (una persona) encobeir, tenir cura sol·lícitament. ocupar-se de encarregar-se de donar recapte (a una cosa)
2 Esp. Tenir la cura mèdica d'un malalt, d'una malaltia. medicar metjar tractar. Qui el tracta, aquest malalt? remeiar, posar remei a un mal, curar-lo. adobar. Adobar les nafres, el ventrell, etc. saludar, curar, un saludador, una ferida, etc. (És barbarisme en el sentit d'adobar o assaonar. No s'ha de dir, doncs, olives curades, sinó olives adobades.)
3 → guarir.
4 → pensar-se, proposar-se.
5v. intr. i pron. → ocupar-se. Cp. fer cas (→ cas)
