Resultats de la cerca frase exacta: 22

1. defallir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre el coratge, l'ànim. Animeu-lo perquè no defalleixi en la seva empresa. Esdevenir feble o mancat de vigor, de forces. Sofriren terribles treballs sense defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir. Fallir. [...]
2. defallir
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]
3. defallir
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Esport
Perdre sobtadament la força física o anímica, un esportista, en el transcurs d'una prova o un encontre. [...]
4. defallir
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Esport
Perdre la força física o anímica, un corredor, de manera sobtada en el transcurs d'una cursa. [...]
5. defallir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [perdre el coratge] desfallecer, flaquear, desanimarse pron. 2 ant [mancar] faltar.  [...]
6. defallir
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
7. demancar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defallir, perdre força. Que mai no demanqui l'amor! [...]
8. colltorçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torçar el coll. Defallir, morir-se. Una planta, tòrcer la tija, decandir-se. Les flors es colltorçaven assedegades.  [...]
9. esvair
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d'estona. Fa hores que treballes i que no menges, t'esvairàs.  [...]
10. esvair-se
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d'estona. [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>