101.
arrencar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [treure amb esforç] arrancar. 2 med [expectorar] arrancar, expectorar. 3 [desembeinar] desenvainar. 4 [obtenir o aconseguir] arrancar. Arrencar una prometença, arrancar una promesa. 5 [començar bruscament una acció] echar a, echarse a, empezar a. Arrencar el vol, echar a volar. Arrencar el [...]
|
102.
paraula
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. bravata(per a fer ostentació de bravesa, esp. en to amenaçador) vent de boca, paraules vanes. brou de llengua, paraules i no fets. barbolla xerrameca estirabot(->) exabrupte, paraula dita bruscament, sense reflexió, sense preàmbul. paraulada, paraula desplaent, ofensiva. morrada, paraules grolleres [...]
|
103.
enfonsament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enfonsada ensorradao ensorrament enfondiment(Alc.) apregonament aprofundiment depressió(med.). Una depressió de l'os del crani. calat, enfonsament normal de l'obra viva d'una nau. capficallo capbussó, acció d'enfonsar-se bruscament la proa d'una nau que es balanceja de proa a popa. naufragi [...]
|
104.
front
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] bajar (o doblar) la cabeza. 7 amb el front alt con la frente alta. 8 arrugar el front arrugar la frente. 9 de front mil de frente. 10 de front [un davant de l'altre] de frente. 11 ésser coix del front fig [poc intel·ligent] ser de pocos alcances. 12 fer un canvi de front fig [canviar bruscament d'opinió [...]
|
105.
decidir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cop de cap, decidir-se bruscament, irreflexivament. arromangar-seo arremangar-se(fig.), decidir-se resoludament a fer una cosa. Mira que si m'hi arremango, després et recarà. Ant. Hesitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
106.
descarregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desfer del sac que duia. desempallegar-se(d'una càrrega, d'un pes) 2 (una arma de foc) disparar 3 Fig. alliberar. 4 (un cop) amollar assestar clavar plantar 5 (usat com a v. intr.) desbotar, deixar anar bruscament allò que es porta a dins. Els núvols han desbotat, per fi! Manuel Franquesa i [...]
|
107.
agitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 remenar, agitar una mescla. Remenar una medecina, un líquid tèrbol, etc. convulsar, produir convulsions, en sentit propi o fig. sacsaro sacsejar, agitar bruscament una cosa. moure, inquietar. Cp. revoltar, remoure 2 (agitar-sepron.) regirar-se, moure's d'un costat a l'altre, esp. estant al [...]
|
108.
tirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bruscament a un mateix temps. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
109.
deixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
discreció d'algú. renunciar a abstenir-se de 3 prestar. 4 Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la. deixar estar. Deixa-ho estar allà on era. 5 Deixar anar: Amollar. Aviar(->). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament allò que és a dins. Engegar. 6 [...]
1 Cessar de tenir agafat quelcom. jaquir (poc usat) gicar (dial.) posar estacionar (el cotxe, la moto) aparcar, íd.; també, fig., deixar pendent un assupte. desempomar, deixar de tenir empomada una cosa. deposar. El llot deposat per la riuada. Fig. Deposar les armes. desembarassar-se (d'una cosa) amollar (→) llegar, deixar en testament. heretar, fer hereu algú. El complement és la persona que hereta. 2 No prosseguir quelcom, deixar-ho per algun temps o per sempre. remetre. Remetre una cosa a demà, a l'any que ve, a les calendes gregues (per un temps indefinit). Remetre una cosa a la discreció d'algú. renunciar a abstenir-se de 3 → prestar. 4 Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la. deixar estar. Deixa-ho estar allà on era. 5 Deixar anar: Amollar. Aviar (→). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament allò que és a dins. Engegar. 6 Deixar-se anar: Llançar-se. Esguimbar-se. 7 Deixar de fer: Estar. Per nosaltres no estigueu. Ometre (→). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
110.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. En girar-me bruscament vaig sorprendre la mirada que es donaven. presenciar. Va haver de presenciar una escena molt penosa. contemplar clissaro filustrar. Que no hi clisses? filaro calar, veure, esp. amb la ment, endevinar les intencions, la manera d'ésser d'algú. Ja l'he calat: és un farsant [...]
|