31.
desvanecimiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 esvaïment, dissipació f. 2 [de los colores] atenuació f, esmorteïment. 3 [de sospechas, dudas] esvaïment, dissipació f. 4 [síncope] esvaniment, acubament, basca f, desmai. 5 fig i p fr [presunción] vanitat f, fums pl. [...]
|
32.
fum
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fumada, massa de fum que surt d'una foguera. fumarada, íd. fumera, íd. fumerri fumerolo fumarel·la, fumera tènue. fumassa, gran fumera. fumassola, fum escampat que fa com una boira baixa. gas, vapor. 2 Fig. vanitat, altivesa, presumpció. 3 indici. 4 Fer fum: fumar. Manuel [...]
|
33.
orgull
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. fatuïtat supèrbia(->) vanitat(->) Cp. megalomania 2 satisfacció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
34.
ínfula
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [antiguo ornamento sacerdotal] ínfula. 2 pl [de mitra episcopal] ínfules. 3 pl fig ínfules, presumpció sing, vanitat sing. 4 darse ínfulas de gran señor fig tenir uns aires de gran senyor, donar-se-les de gran senyor. 5 darse muchas ínfulas fig tenir moltes ínfules. [...]
|
35.
exhibició
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mostra exposició ostensió demostració, exhibició a tall d'exemple o d'instrucció. ostentació, exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat del subjecte. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
vanejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 divagar. 2 Perdre les forces, un membre. Cp. fallir, fer figa (fam.). 3 Mostrar vanitat. fer-se veure gallejaro fer el gall pinxejar fanfarronejar fatxendejaro gastar fatxenda Cp. envanir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
demostrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Aquestes paraules acusen la seva gran por. desplegar(fig.), posar en evidència. Sempre desplegava una gran energia. accentuar(fig.). Aquella manera de parlar encara accentuava més la seva vanitat. revelar. Allò revelava la seva mesquinesa. afectar, demostrar un [...]
1 Fer evident mitjançant el raonament. provar patentitzar o fer patent evidenciar justificar (per ext.), demostrar que una cosa és real. Els fets han vingut a justificar les vostres profecies. il·lustrar, aclarir una cosa amb comentaris o amb exemples. argüir. Aquestes concessions argüeixen la feblesa dels patrons. fer veure. No li puc fer veure que les coses van anar d'aquesta manera. fer tocar amb la mà (una cosa a algú) (fig.), donar-li'n proves evidents. confirmar. Tots els indicis confirmen la seva culpabilitat. corroborar. Aquests fets corroboren la nostra teoria. autenticar, demostrar l'autenticitat d'una cosa amb proves. documentar, demostrar una cosa amb documents autèntics. testificar, demostrar una cosa valent-se de testimonis o de documents autèntics. substanciar, establir la veritat d'una cosa amb proves. fer fe (d'una cosa), demostrar-la. reblar el clau (fig.), insistir en la demostració d'una cosa fins a deixar-la ben clara. refutar, demostrar que una cosa és falsa. 2 Donar a conèixer amb signes exteriors els sentiments, etc. mostrar (→) palesar manifestar testimoniar o testimoniejar protestar, testimoniejar obertament, solemnement. exterioritzar acusar. Aquestes paraules acusen la seva gran por. desplegar (fig.), posar en evidència. Sempre desplegava una gran energia. accentuar (fig.). Aquella manera de parlar encara accentuava més la seva vanitat. revelar. Allò revelava la seva mesquinesa. afectar, demostrar un sentiment, etc., que hom no té. Afectava ignorància. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |