11.
desabrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer desabrido] dessaborir, enfadeir. 2 fig [enfadar] disgustar, enutjar. v pron 3 [enfadarse] enutjar-se, indisposar-se. [...]
|
12.
resquemar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 p fr recremar. v intr 2 [causar ardor] coure, picar. 3 fig [escocer] disgustar, doldre. [...]
|
13.
enfadar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [disgustar] desplaure, disgustar, desagradar. 2 [enojar] enutjar, enfadar, empipar. v pron 3 disgustar-se, saber greu. Se enfada con tus comentarios, es disgusta amb els teus comentaris (o li saben greu els teus comentaris). 4 enutjar-se, enfadar-se, empipar-se. Se enfada por cualquier cosa [...]
|
14.
descomplaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una cosa] desagradar, disgustar. 2 disgustar. Si no ho fas, ens descomplauràs, si no lo haces, nos disgustarás. [...]
|
15.
despagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [fer malcontent] descontentar, disgustar. [...]
|
16.
disgustado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de disgustar] [pesaroso] disgustat -ada, apesarat -ada. 2 estar disgustado fam no estar content. Estoy disgustado con este apartamento, no estic content amb aquest apartament. [...]
|
17.
desagradar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 desagradar, disgustar, molestar. No vull fer res que et desagradi, no quiero hacer nada que te desagrade. v pron 2 [d'algú] perder el afecto (o el cariño) a. S'ha desagradat de la seva dona, ha perdido el afecto a su mujer. 3 [d'alguna cosa] perder la afición a. [...]
|
18.
descontentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar despagar contrariar enutjar(->) despitar mortificar molestar incomodar emprenyar(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
19.
dessaborir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar(un menjar, treure-li el bon gust) dissipar(un menjar per excés d'aigua o de cocció. Alc.) eixalavar(per un excés d'aigua) desllavassar, íd. enfadeir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
20.
desagradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desplaure(->) repugnar venir a repel(de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia(una cosa) no fer gens de goig(una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
desplaure (→) repugnar venir a repel (de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia (una cosa) no fer gens de goig (una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |