Resultats de la cerca frase exacta: 8
|
1.
desamarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar les amarres (d'una nau). Separar (una cosa o una persona) d'allò a què està amarrada. [...]
|
|
2.
desamarrar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
desamarrar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Desfermar les amarres d'una embarcació. [...]
|
|
4.
desamarrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [largar las amarras] desamarrar. 2 fig [desatar] alliberar. 3 fig [alejar] allunyar, apartar. [...]
|
|
5.
desamarrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desamarrar. v pron 2 [una nau] romper las amarras. [...]
|
|
6.
desfermar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un animal] desatar, soltar. 2 mar [una embarcació] desamarrar, soltar las amarras. v pron 3 desatarse, soltarse. 4 mar desamarrarse. [...]
|
|
7.
deslligar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 soltar els lligams desfer desamarrar desnuar, deslligar un nus. desentortolligar desencordar desencordillar destravar desfermar 2 Fig. Deslligar d'una prometença, d'un deure, etc. eximir exemptar dispensar exonerar alliberar desobligar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
desfer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 destruir. desintegrar esbullar(la cabellera, un doll d'aigua, etc.) desarmar(una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.) desmuntar, íd. desenllaçaro desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades. desempiular, íd. desemmetxar(dues coses emmetxades) desamarrar desempilar [...]
1 → destruir. desintegrar esbullar (la cabellera, un doll d'aigua, etc.) desarmar (una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.) desmuntar, íd. desenllaçar o desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades. desempiular, íd. desemmetxar (dues coses emmetxades) desamarrar desempilar, desfer una pila de coses. desnuar, desfer un nus. destravar desconjuntar descosir (→) desfilar. Cp. esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc. desfibrar esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc. esfilegar o esfilegassar esblenar (→) escórrer, desfer els punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc. esbadiar, desfer una garba, una trena, etc. deslligar (→) descordar (→) desencoblar fondre. Fondre la neu, el sucre, etc. esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc. esduir, íd. dissipar (els núvols, la boira, una tempesta, etc). Ant. Congriar. esmicolar, desfer una cosa a miques. esterrossar o desterrossar, desfer terrossos. esgrumar o esgrumollar, desfer els grums o grumolls. desmarxar, desfer a miques uns substància sòlida, desfer-la en un líquid. 2 dissoldre eixatar o deixatar → diluir. 3 → derrotar. 4 (desfer-se pron.) → desembarassar-se. despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.) 5 anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos. escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela. escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada. rompre's, íd. salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica. 6 Desfer-se per algú: → escarrassar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 → destruir.
desintegrar
esbullar (la cabellera, un doll d'aigua, etc.)
desarmar (una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.)
desmuntar, íd.
desenllaçar o desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades.
desempiular, íd.
desemmetxar (dues coses emmetxades)
desamarrar
desempilar, desfer una pila de coses.
desnuar, desfer un nus.
destravar
desconjuntar
descosir (→)
desfilar. Cp. esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc.
desfibrar
esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc.
esfilegar o esfilegassar
esblenar (→)
escórrer, desfer els punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc.
esbadiar, desfer una garba, una trena, etc.
deslligar (→)
descordar (→)
desencoblar
fondre. Fondre la neu, el sucre, etc.
esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc.
esduir, íd.
dissipar (els núvols, la boira, una tempesta, etc). Ant. Congriar.
esmicolar, desfer una cosa a miques.
esterrossar o desterrossar, desfer terrossos.
esgrumar o esgrumollar, desfer els grums o grumolls.
desmarxar, desfer a miques uns substància sòlida, desfer-la en un líquid.
2 dissoldre
eixatar o deixatar → diluir.
3 → derrotar.
4 (desfer-se pron.) → desembarassar-se.
despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.)
5 anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos.
escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela.
escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada.
rompre's, íd.
salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica.
6 Desfer-se per algú: → escarrassar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana