111.
riquesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de vent, riqueses quimèriques. Els francesos diuen un château en Espagne. Cp. l'alemany Luftschloss (castell d'aire). 2 (Dit d'una cosa rica) ricor. Mira quina ricor de vestits! sumptuositat luxe Ant. Pobresa. Misèria. Fretura [...]
|
112.
sobirà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
i emperador d'Alemanya. gran duc(com a Luxemburg) monarca, pròp. el qui governa tot sol, dit esp. dels reis. potentat, príncep sobirà. autòcrata(títol del tsar de Rússia), sobirà absolut. cèsar, emperador. (Cp. l'alemany kàiser). dèspota, originàriament, monarca absolut. dinasta, a la [...]
|
113.
difícil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. problemàtic conflictiu tenir un geni (o caràcter) endimoniat dur, difícil d'impressionar, d'influir. llepafils(->) 2 (Parlant de coses a fer) delicat. Una operació molt delicada. revés, difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. L'alemany és una llengua molt revessa. Aquesta fusta és molt [...]
1 (Parlant d'una persona) exigent espinós, que pertot posa dificultats. Té un caràcter espinós. impossible (fig. i fam.). És un home impossible. intractable delicat, de difícil acontentar. És molt delicat en el menjar. insuportable incòmode. És un client incòmode: no està mai content. problemàtic conflictiu tenir un geni (o caràcter) endimoniat dur, difícil d'impressionar, d'influir. llepafils (→) 2 (Parlant de coses a fer) delicat. Una operació molt delicada. revés, difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. L'alemany és una llengua molt revessa. Aquesta fusta és molt revessa. dificultós incòmode dur, difícil d'acomplir, difícil de suportar. Porta una vida molt dura. Un treball molt dur. treballós penós (≠ penible). Una vida penosa. Un treball penós. laboriós. Un part laboriós. feixuc (fig.). Una tasca feixuga. operós ardu (tasca, treball, camí, etc.) rude (treball, temps, etc.) aspre (camí, pujada, etc.) entrebancós, ple d'entrebancs, de dificultats. Una empresa entrebancosa. travessós, íd. ímprobe o improbiós (treball, empresa) esgotador escrú, ardu, dur, aspre. ésser costeruda (una cosa), ésser difícil de fer. costar (una cosa) Déu i ajuda, íd. veure's negre per a (+ verb en inf.). Em veig negre per a cobrar-li el que em deu. ésser de mal fer. Aquesta fusta és de molt mal treballar. ingrat (treball, etc.) reconsagrat (vulg.) 3 (Dit d'una qüestió abstracta, d'un estudi, etc.) abstrús espinós delicat (en sentit moral) complicat enrevessat escabrós (moralment) intricat embolicat embrollat embullat complex © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
114.
Sigles. Traducció. Noms propis
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Institut für Normung
(Institut Alemany per a la Normalització)
IRA Irish Republican Army
(Exèrcit Republicà Irlandès)
LOMCE Ley orgánica para la mejora de la calidad educativa
(Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa)
El fet que moltes sigles que utilitzem habitualment hagin estat [...]
|
115.
Sigles. Ús de l'article davant de sigles
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
nom-
bre que li corresponguin en català, independentment dels de la llengua d'origen.
el KGB Komitet Gosudarstvennoi
Bezopasnosti
el Comitè de Seguretat de l'Estat
l'SPD Sozialdemokratische Partei
Deutschland
el Partit Socialdemòcrata Alemany
la CIA Central Intelligence Agency l'Agència [...]
|
116.
aspecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'usa generalment en sentit de mal aspecte. fatxa. Aquell té fatxa d'alemany. patxoca, bon aspecte que fa una persona. cop d'ull. L'espectacle oferia un cop d'ull corprenedor. cara. Fer cara de, tenir l'aspecte de. Cp. les frases cara de bon any (d'aspecte sa), cara de [...]
|
117.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejaro parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafaro aixafar(Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar(Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. [...]
|
118.
Noms referits a coses. Obres d'art i publicacions
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
traduir els textos d'aquestes obres).
No passa el mateix entre el català i altres llengües més allunyades com, per exemple,
l'alemany: La flauta màgica, Les noces de Fígaro, etc. Els títols es tradueixen, però no
es tradueixen els textos de les obres. També és habitual expressar el títol en versió [...]
|