61.
pinça de suspensió
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Pinça que serveix per a subjectar un cable a un aïllador o a un suport. [...]
|
62.
agafada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
engalzada, agafada, esp. d'ocells. grapada, acció d'agafar quelcom amb la grapa o la mà. La va prendre amb una grapada. xarpada, íd. Sentí una xarpada a l'espatlla: era el seu amic que l'aturava. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
63.
habilitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(->) tranc, habilitat a fer quelcom. manya aptesa grapa(fig.), en certes frases. Té molta grapa el teu amic. Això està fet amb molta grapa. punteria, destresa a apuntar amb una arma de foc. experiència capacitat solvència(fig.) Ant [...]
|
64.
paràlisi de Déjerine-Klumpke
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Paràlisi del plexe braquial per lesió de les arrels C8 i D1, que es manifesta clínicament per un quadre de paràlisi del nervi medià (C2) i del nervi cubital (D1), amb afectació dels músculs de la mà i dels flexors del dit (mà aplatada o de grapa simiesca, segons hi hagi interrupció motora o total o [...]
|
65.
arrel [o rel]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 melic, la rel central i més llarga. radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel. rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura). grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa. carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les [...]
|
66.
ropa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 7 la ropa sucia se lava en casa fig i fam la roba bruta s'ha de rentar a casa, que això no surti de casa. 8 nadar y guardar la ropa fig i fam nedar i guardar la roba. 9 no tocarle la ropa fig i fam no tocar-li un fil de la roba, no posar-li la grapa a sobre. Te guardarás de tocarle la ropa a ese [...]
|
67.
gato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [Felis catus] gat, moix. 2 [ratonera] ratera f. 3 [carpintería] grapa f, gafet. 4 [para sujetar] serjant, gat d'escaleta, gat. 5 [armas] gat. 6 tecnol [elevador] gat, cric. 7 fig, fam i p fr [ratero] lladregot, pispa. 8 fig, fam i p fr [astuto] murri, gat vell. 9 fig, fam i p fr madrileny [...]
|
68.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]
|
69.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] posar a les (o en) mans de, fer a mans de. 159 poner en (o en las) manos de [encargar] deixar a les mans de. 160 poner la mano encima de (o a, o sobre) alguien fig [golpear] descarregar la mà sobre algú, posar la grapa sobre algú. 161 poner la mano (o las manos) en el fuego fig posar la mà (o les mans [...]
|
70.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomaro empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomaro entomar, agafar al vol. haver [...]
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomar o empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomar o entomar, agafar al vol. haver, haure o heure, abastar, copsar. abraçar o agafar d'un braçat, agafar amb els braços. anar de bracet, agafar algú pel braç amb el propi braç, tot caminant. enxampar, agafar, esp. en sentit fig. L'hem enxampat en una mentida. embocar, agafar amb la boca. Embocar un instrument de vent. El gos no podia embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt (d'una cosa), agafar-la violentament. enxarpar o xarpar (fam.) entrapar, agafar en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora (a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellar o espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloure o cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses que tendeixen a tocar-se. enganxar. Es va enganxar els dits en una esquerda. ajupir, agafar entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta li va ajupir els dits. Ant. Amollar. Deixar anar. Soltar. 2 Possessionar-se d'alguna cosa o persona. → prendre, caçar. 3 v. intr. sobrevenir sorprendre. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 → acceptar. 5 → ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-se pron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se (→). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-se o aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-se o acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat. abraonar-se o agarbonar-se, agafar-se els qui lluiten. aferrussar-se, aferrissar-se, esp. al menjar. agarbar-se, agarbonar-se o agarbir-se, agafar-se els qui es barallen. 8 v. intr. → arrelar. 9 → posar-se a. 10 aferrar-se → enganxar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |