Resultats de la cerca frase exacta: 70
|
61.
pinça de suspensió
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Pinça que serveix per a subjectar un cable a un aïllador o a un suport. [...]
|
|
62.
agafada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
engalzada, agafada, esp. d'ocells. grapada, acció d'agafar quelcom amb la grapa o la mà. La va prendre amb una grapada. xarpada, íd. Sentí una xarpada a l'espatlla: era el seu amic que l'aturava. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
63.
habilitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(->) tranc, habilitat a fer quelcom. manya aptesa grapa(fig.), en certes frases. Té molta grapa el teu amic. Això està fet amb molta grapa. punteria, destresa a apuntar amb una arma de foc. experiència capacitat solvència(fig.) Ant [...]
|
|
64.
paràlisi de Déjerine-Klumpke
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Paràlisi del plexe braquial per lesió de les arrels C8 i D1, que es manifesta clínicament per un quadre de paràlisi del nervi medià (C2) i del nervi cubital (D1), amb afectació dels músculs de la mà i dels flexors del dit (mà aplatada o de grapa simiesca, segons hi hagi interrupció motora o total o [...]
|
|
65.
arrel [o rel]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 melic, la rel central i més llarga. radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel. rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura). grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa. carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les [...]
|
|
66.
ropa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 7 la ropa sucia se lava en casa fig i fam la roba bruta s'ha de rentar a casa, que això no surti de casa. 8 nadar y guardar la ropa fig i fam nedar i guardar la roba. 9 no tocarle la ropa fig i fam no tocar-li un fil de la roba, no posar-li la grapa a sobre. Te guardarás de tocarle la ropa a ese [...]
|
|
67.
gato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [Felis catus] gat, moix. 2 [ratonera] ratera f. 3 [carpintería] grapa f, gafet. 4 [para sujetar] serjant, gat d'escaleta, gat. 5 [armas] gat. 6 tecnol [elevador] gat, cric. 7 fig, fam i p fr [ratero] lladregot, pispa. 8 fig, fam i p fr [astuto] murri, gat vell. 9 fig, fam i p fr madrileny [...]
|
|
68.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa (sobre algú) tallar el bacallà (fig.) ficar-se la gent a la butxaca prevaler triomfar (d'algú o d'una cosa). 2 v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini. senyorejar. Senyorejar les males inclinacions. subjugar tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment. subjectar sotmetre esclavitzar asservir tenir (algú) dins el puny tenir-li (a algú) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar (fig.) domar (fig.) composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o discreció) fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella) posar (algú) a ratlla tenir (algú) ficat a la butxaca fer la llei (a algú) portar les calces, dominar la dona el marit. posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol. portar (algú) a remolc Ant. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell. 3 Sobresortir en alçària. senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble. ultrapassar 4 (dominar-se pron.) contenir-se reprimir-se sobreposar-se refrenar-se retenir-se posseir-se, saber-se dominar. poder-se (o saber-se) estar de fer-se violència Ant. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
69.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] posar a les (o en) mans de, fer a mans de. 159 poner en (o en las) manos de [encargar] deixar a les mans de. 160 poner la mano encima de (o a, o sobre) alguien fig [golpear] descarregar la mà sobre algú, posar la grapa sobre algú. 161 poner la mano (o las manos) en el fuego fig posar la mà (o les mans [...]
|
|
70.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomaro empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomaro entomar, agafar al vol. haver [...]
|
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia.
imperar
regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum.
tenir la supremacia (o la preponderància)
senyorejar
predominar
caciquejar
comandar
ésser l'amo
tenir la paella pel mànec
tenir la grapa (sobre algú)
tallar el bacallà (fig.)
ficar-se la gent a la butxaca
prevaler
triomfar (d'algú o d'una cosa).
2 v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini.
senyorejar. Senyorejar les males inclinacions.
subjugar
tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment.
subjectar
sotmetre
esclavitzar
asservir
tenir (algú) dins el puny
tenir-li (a algú) el peu al coll
tiranitzar
apoderar. Vencé i apoderà els enemics.
superar
sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia.
doblegar (fig.)
domar (fig.)
composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
tenir (algú) a la seva mercè (o discreció)
fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella)
posar (algú) a ratlla
tenir (algú) ficat a la butxaca
fer la llei (a algú)
portar les calces, dominar la dona el marit.
posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol.
portar (algú) a remolc
Ant. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell.
3 Sobresortir en alçària.
senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble.
ultrapassar
4 (dominar-se pron.)
contenir-se
reprimir-se
sobreposar-se
refrenar-se
retenir-se
posseir-se, saber-se dominar.
poder-se (o saber-se) estar de
fer-se violència
Ant. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana