1v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa (sobre algú) tallar el bacallà (fig.) ficar-se la gent a la butxaca prevaler triomfar (d'algú o d'una cosa).
2v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini. senyorejar. Senyorejar les males inclinacions. subjugar tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment. subjectar sotmetre esclavitzar asservir tenir (algú) dins el puny tenir-li (a algú) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar (fig.) domar (fig.) composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o discreció) fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella) posar (algú) a ratlla tenir (algú) ficat a la butxaca fer la llei (a algú) portar les calces, dominar la dona el marit. posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol. portar (algú) a remolc Ant. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell.
3 Sobresortir en alçària. senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble. ultrapassar
4 (dominar-sepron.) contenir-se reprimir-se sobreposar-se refrenar-se retenir-se posseir-se, saber-se dominar. poder-se (o saber-se) estar de fer-se violència Ant. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix.