121.
prova de Wilbrand
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
. Si el pacient mou l'ull per a trobar novament l'objecte és indicatiu que la lesió és en el cervell; en el cas contrari, la lesió és en la via òptica. [...]
|
122.
imperfet i futur de subjuntiu (traducció de textos jurídics)
Font
Fitxes de l'Optimot
problemes a l'hora de traduir-los. És preferible canviar-los pel present d'indicatiu o de subjuntiu i bandejar del tot aquelles formes. Les possibilitats de traducció són diverses segons els casos. Per exemple:
Original en castellà
Si los hechos se realizaran con violencia, serán castigados con pena de [...]
|
123.
con
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
puerta es suficiente, amb que obris (o obrint) la porta n'hi ha prou. 8 com que [verb en indicatiu]. Con hablar tanto, perdió el avión, com que parlava tant, va perdre l'avió. 9 [a pesar de] tot i, malgrat, a desgrat de. Con ser su madre, no puede aguantarlo, tot i ésser la seva mare, no pot aguantar-lo [...]
|
124.
imperfecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mancat. Una obra mancada. Cp. imperfet: no completament acabat. Pretèrit imperfet [plusquamperfet] d'indicatiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
125.
semblar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tenir l'aparença d'alguna cosa, essent-la o no. parèixer. Amb nafres tan lletges que pareixia llebrós. aparentar. Aparentava tenir trenta anys i ja quarantejava. aparer(usat, rarament, només en la tercera persona del singular del present d'indicatiu, apar.) tenir l'aire de. Tenia tot l'aire d [...]
|
126.
anar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Huesca. 15 [estendre's d'un punt a un altre] ir, extenderse pron. El carrer que va d'aquí a casa, la calle que va de aquí a casa. 16 [amb en] [haver-hi diferència] ir. De vuit a dotze en van quatre, de ocho a doce van cuatro. 17 [auxiliar dels temps perifràstics perfet d'indicatiu, pretèrit anterior i [...]
|
127.
donar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dar(estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat. cedir dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals. transferir desprendre's deseixir-se dispensar. Dispensà les seves riqueses als [...]
1 dar (estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat. cedir dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals. transferir desprendre's deseixir-se dispensar. Dispensà les seves riqueses als pobres. distribuir (→) prodigar, donar amb prodigalitat. obrir la mà (fig.), donar amb liberalitat. posar a disposició (d'algú una cosa). regalar (→) apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp (molt rarament usat en aquest sentit). possessionar conferir (títols, drets, privilegis, etc.) proveir de afartar (algú de cops, de bastonades, etc.) esquitxar (fam.), donar diners. Li van fer esquitxar cent euros. afluixar la bossa, donar diners. gratar-se la bossa, íd. deixar o llegar, donar testamentàriament. anticipar o avançar, donar diners amb anticipació a un cert moment. L'editor m'avançà mil euros. allargar la mà (fig.), donar caritat, donar generosament. Cp. lliurar 2 Posar una cosa a l'abast d'algú. presentar. Li va presentar la factura. allargar. Allarga'm el martell, si et plau. deixar, donar per algun temps una cosa. dotar procurar (a algú una cosa) proporcionar (una cosa a algú) reportar. És una acció que li reportarà una gran fama. portar. Allò li va portar un gran disgust. 3 Dit d'un edifici, porta, finestra, etc. treure porta (dit d'una casa). La casa de què et parlo treu porta al passatge de X. mirar. La casa d'un tal mira a la plaça. 4 Donar un remei, etc. administrar propinar 5 Donar un cop, empenta, etc. assestar pegar (→) ventar clavar endinyar entaferrar etzibar atzufar 6 Donar un impuls: → comunicar. 7 → considerar. 8 (donar-se pron.) lliurar-se, sexualment abandonar-se (a la beguda, a la desesperació) rebolcar-se en (el vici, el pecat, etc.) esllenegar-se, una roba, per dislocació dels fils a causa d'estirades, etc. M'han dit que aquesta roba no es donava, i després de dues rentades ja està tota esllenegada. 9 → rendir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
128.
Verb. Futur i formes de subjuntiu
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'indicatiu
o de subjuntiu i bandejar del tot aquelles formes.
Será competencia del Ministerio de Fomento la inspección de los servicios
y de las redes de telecomunicaciones. También corresponderá al Ministerio
de Fomento la aplicación del régimen sancionador. En materias de competencia
de la Comisión del [...]
|