Resultats de la cerca frase exacta: 104
|
91.
emfàtic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
campanut(estil, parlament, escrit) pompós inflat bufat bombat afectat amanerat pindàric, pròpiament relatiu al poeta grec Píndar, que usava un estil molt emfàtic. Inclou lleugerament la idea d'obscuritat. ampul·lós(llenguatge, estil, orador, escriptor). declamatori, de forma emfàtica i fons buit [...]
|
|
92.
fácil
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [sencillo, cómodo] fàcil. Un examen muy fácil, un examen molt fàcil. 2 [estilo] fàcil. Un orador fácil, un orador fàcil. 3 [liviano] fàcil. Una mujer fácil, una dona fàcil. 4 [niño] sa -ana, de bona mena, de bon criar. 5 [posible] fàcil, possible, probable. Es fácil que venga, és fàcil que [...]
|
|
93.
torn per al·lusions
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Torn d'intervenció que pot atorgar el president del Parlament a un diputat o un membre del Govern que l'ha demanat per contestar a un altre orador que, en el decurs del debat parlamentari, l'ha al·ludit personalment o ha fet referència al seu grup parlamentari o partit. [...]
|
|
94.
predicador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sermonador sermonaire(fam.) quaresmer, el predicador encarregat dels sermons de la quaresma. missionero missionista, l'encarregat de fer una tanda de sermons en una parròquia. orador sagrat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
95.
inspiració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
del poeta líric. numen(d'un escriptor, un orador, etc.) hàlit(fig.), aflat (fig.) vena(fig.). La vena poètica. Sentir-se de vena. flama(fig.), ardor d'inspiració. 3 suggestió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
96.
després
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fue empezamos a estudiar. 6 després de después de. Era el millor orador de Grècia després de Demòstenes, era el mejor orador de Grecia después de Demóstenes. 7 després de después que. Va anar allà després de tu, fue allí después que tú. 8 després de tot [al cap i a la fi] después de todo. 9 després [...]
|
|
97.
cortar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comunicación, es trencà la comunicació. 30 [hablando] tallar-se. El orador de repente se cortó, l'orador de sobte es va tallar. [...]
|
|
98.
tallar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
líquid, una salsa] cortarse. Aquesta llet s'ha tallat, esta leche se ha cortado. 27 geom [intersecar-se] cortarse. 28 [torbar-se] cortarse. L'orador de sobte es va tallar, el orador de repente se cortó. [...]
|
|
99.
eloqüent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. disert, que parla amb facilitat i elegància. benparlant(≠ benparlat), que posseeix l'art del bendir. bellparler grandiloqüent altiloqüent facundiós tenir molta retòrica(sovint en sentit iròn.) ésser bell parlador tenir bon bec ésser una boca d'or tenir la paraula fàcil ésser un orador [...]
1 adj. disert, que parla amb facilitat i elegància. benparlant (≠ benparlat), que posseeix l'art del bendir. bellparler grandiloqüent altiloqüent facundiós tenir molta retòrica (sovint en sentit iròn.) ésser bell parlador tenir bon bec ésser una boca d'or tenir la paraula fàcil ésser un orador 2 Per ext. → expressiu. Ant. Ineloqüent. No saber-se treure les paraules de la boca. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
100.
públic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
galeria. L'orador parlava, evidentment, per a la galeria. sala. Tota la sala aplaudí. auditori. L'auditori demostrà molta correcció. 3 Fer-se pública una cosa: Transpirar, esdevenir pública una cosa secreta. Traspuar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
1 adj.
disert, que parla amb facilitat i elegància.
benparlant (≠ benparlat), que posseeix l'art del bendir.
bellparler
grandiloqüent
altiloqüent
facundiós
tenir molta retòrica (sovint en sentit iròn.)
ésser bell parlador
tenir bon bec
ésser una boca d'or
tenir la paraula fàcil
ésser un orador
2 Per ext. → expressiu.
Ant. Ineloqüent. No saber-se treure les paraules de la boca.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana