1.
desempantanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desestancar (aigües empantanades). La dona desempantanava l'aigua de la pluja obrint reguerons. L'aigua de l'era es desempantana a poc a poc pel pendent. [...]
|
2.
desempantanar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
desempantanar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [aigües empantanades] desestancar. [...]
|
4.
desempantanegar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Fer possible, el mediador, que es desencalli un tema que estava aturat, estancat o enquistat facilitant que les parts generin alternatives que permetin posar-hi remei. [...]
|
5.
empantanar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estancar. Ant. Desempantanar. Desestancar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
→ estancar. Ant. Desempantanar. Desestancar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
desestancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
eixugar. desempantanar(un líquid, esp. l'aigua) fer córrer drenar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
desguassar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 buidar. desaiguar. Han desaiguat el pantà. desestancar desempantanar 2 v. intr. desembocar. (En el sentit de desballestar una nau o un cotxe és barbarisme.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
buidar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desempantanar 2 evacuar, vomitar. 3 foradar. 4 esmolar. 5 treure. 6 copiar. 7 (buidar-sepron.) escolar-se desomplir-se balmar-se, fer-se un buit en un sòlid. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|