101.
Pronoms relatius amb antecedent humà: qui, que o el qual? / l'home qui ha vingut o l'home que ha vingut?
Font
Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu adjectives en què l'antecedent del relatiu és humà, es poden fer servir els pronoms que, qui o el qual (la qual, els quals, les quals), segons el cas.
1. En funció de subjecte, es fa servir el pronom relatiu que en les relatives especificatives i en les explicatives. En [...]
|
102.
de l'ordre de
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]
ni que. Hi aniré ni que plogui. mal que. Vós heu de fer això, mal que us pesi. ja sia que baldament. Veniu, baldament sigui tard. si bé per bé que bé que © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
103.
Si o sí en oracions exclamatives i afirmatives / Si que la farem bona! o Sí que la farem bona!?
Font
Fitxes de l'Optimot
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
|
104.
amb ocasió de o en ocasió de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per [...]
|
105.
des- [o de-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que indica inversió del sentit del radical al qual s'adjunta. Ex.: descodificar, descomprimir, desvestir, decréixer. Prefix que indica negació. Ex.: desigual, deshonest, desagraït, desaprofitar. [...]
|
106.
considerant que
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tenint esguard que en vista de atès que atenent que Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
107.
enfront o enfront de?
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma enfront significa, en sentit físic, 'davant per davant' i es pot fer servir com a adverbi o com a preposició. Per exemple:
De sobte se'l va trobar enfront de la porta de casa.
Buscava la biblioteca i resulta que la tenia enfront.
Cal tenir en compte que, usada com a preposició, va [...]
|
108.
respecte a, respecte de, al respecte
Font
Fitxes de l'Optimot
Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexió entre dos termes. Per exemple:
La consciència que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versió anterior [...]
|
109.
Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
|
110.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de dígrafs: 'ny', 'ss', 'ix', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
|