1.
comissionar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar una comissió (a una o més persones). [...]
|
2.
comissionar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
comissionar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr comisionar. [...]
|
4.
comissionar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encarregar, delegar. 2 consignar, confiar mercaderies a un agent o comissionista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
comisionar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr comissionar. [...]
|
6.
delegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
comissionar diputar facultar encarregar encomanar donar poders deferir Cp. acreditar enviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
facultar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
autoritzar comissionar delegar habilitar qualificar, revestir algú de la facultat legal per a fer quelcom. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
cometer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
retórica] utilitzar, usar. 5 p fr econ donar una comissió, comissionar. [...]
|
9.
encarregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 comanar(≠ comandar) o encomanar cometre. El rei deu cometre a d'altres els negocis menors. comissionar endossar, encarregar a un altre una tasca enutjosa. Endossar la feina als altres. encarranquinar, íd. encolomar, íd. confiar. Li han confiat la traducció de l'obra. deferir. Aquest afer [...]
1 comanar (≠ comandar) o encomanar cometre. El rei deu cometre a d'altres els negocis menors. comissionar endossar, encarregar a un altre una tasca enutjosa. Endossar la feina als altres. encarranquinar, íd. encolomar, íd. confiar. Li han confiat la traducció de l'obra. deferir. Aquest afer serà deferit a una comissió especial. delegar, encarregar a algú de fer una feina per ell. donar càrrec (de fer alguna cosa) Cp. sotmetre: encarregar una cosa a l'atenció o a l'estudi d'algú. Ant. Desencarregar. Descomandar. 2 (encarregar-se pron.) assumir l'execució (o la cura) (d'una cosa) prendre un encàrrec tenir càrrec (d'una cosa) tenir (o prendre) (una cosa) al meu (o teu, etc.) càrrec. Va prendre al seu càrrec l'educació de la filla del seu germà. fer-se càrrec (d'una cosa) prendre la responsabilitat (d'una cosa) ocupar-se (d'una cosa). Jo me n'ocuparé. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |