1comanar (≠ comandar) o encomanar cometre. El rei deu cometre a d'altres els negocis menors. comissionar endossar, encarregar a un altre una tasca enutjosa. Endossar la feina als altres. encarranquinar, íd. encolomar, íd. confiar. Li han confiat la traducció de l'obra. deferir. Aquest afer serà deferit a una comissió especial. delegar, encarregar a algú de fer una feina per ell. donar càrrec (de fer alguna cosa) Cp. sotmetre: encarregar una cosa a l'atenció o a l'estudi d'algú. Ant. Desencarregar. Descomandar.
2 (encarregar-sepron.) assumir l'execució (o la cura) (d'una cosa) prendre un encàrrec tenir càrrec (d'una cosa) tenir (o prendre) (una cosa) al meu (o teu, etc.) càrrec. Va prendre al seu càrrec l'educació de la filla del seu germà. fer-se càrrec (d'una cosa) prendre la responsabilitat (d'una cosa) ocupar-se (d'una cosa). Jo me n'ocuparé.
