FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d'un arbre. Esberlar un ametlló, un albercoc. Esberlar el cap a algú. Esberlar-se una torre, una magrana. [...]
v tr 1 rajar, hender, partir. Esberlar la soca d'un arbre, rajar la cepa de un árbol. 2 [ametllons, avellanes, etc] cascar, partir. 3 abrir, partir. D'un cop li esberlaren el cap, de un golpe le abrieron la cabeza. v pron 4 [una fruita] abrirse, rajarse. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (una cosa) en escames, en làmines. Esberlar (un mineral, una roca) en fragments que tenen un o més sistemes de superfícies paral·leles. Certs minerals s'exfolien. [...]