91.
llançar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
seu cavall a l'encalç dels lladres, lanzó a su caballo en persecución de los ladrones. 6 mar [avarar] botar, lanzar. 7 [llençar] tirar. Aquestes sabates ja són per a llançar, estos zapatos están ya para tirarlos. 8 fig lanzar, despedir. El sol llança raigs de llum, el sol lanza rayos de luz. 9 fig [...]
|
92.
llevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allevar. 3 produir. 4 (llevar-sepron.). Llevar-se del llit. alçar-se saltar (o botar) del llit, llevar-se ràpidament. deixar el llit, llevar-se després d'una malaltia. matinaro matinejar, llevar-se molt d'hora. ésser grandier, llevar-se habitualment tard. 5 v. intr. [...]
|
93.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lumbre (o fuego). 17 encendre (o calar, o botar) foc [incendiar] pegar (o prender) fuego. 18 encendre (o calar, o botar) foc fig sembrar (o meter) cizaña. 19 entrar en foc mil entrar en fuego. 20 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs mil estar entre dos fuegos. 21 estar (o trobar-se, o restar [...]
|
94.
cama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estar en cama, guardar cama (o hacer cama) fer llit, estar al llit, allitar-se. 18 saltar de la cama botar (o saltar) del llit. [...]
|
95.
saltar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. En arribar a la riba, van saltar tots a terra, al llegar a la orilla saltaron todos a tierra. 2 [fer salts] saltar, brincar, botar. Saltaven d'alegria, saltaban de alegría. 3 [del llit] saltar. 4 [desprendre's] saltar. Cordant-me m'ha saltat un botó, abrochándome me ha saltado un [...]
|
96.
llit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] lecho. 8 anar (o anar-se'n, o ficar-se) al llit (amb algú) fam acostarse con alguien. 9 anar-se'n al llit irse a la cama. 10 botar (o saltar) del llit saltar de la cama. 11 deixar el llit (o deixar de fer llit) levantarse, dejar la cama. 12 ésser al llit estar en (o en la) cama. 13 fer (desfer) el llit [...]
|
97.
saltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. Al llegar a la orilla, saltaron todos a tierra, en arribar a la riba, van saltar tots a terra. 2 [brincar] saltar, saltironar. Saltaba de alegría, saltava d'alegria. 3 [pelota] botar. 4 [estallar] saltar. 5 [de la cama] saltar. 6 [brotar] brollar. 7 saltar. Abrochándome me ha [...]
|
98.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una cantonada, etc. 7 De cara enlaire: boca amunt. De cara a terra: (de) bocaterrosa. 8 Fer bona cara: Fer cara de pasqües. 9 Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
99.
aixecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera. arborar enarborar guindar, hissar. erigir, hissar. Cp. apujar 7 (aixecar-sepron.) alçar-se(->) llevar-se. Avui m'he llevat a les sis. botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament [...]
1 Separar una cosa d'una altra sobre la qual descansa, o del sòl. capalçar, aixecar una cosa d'un cap. Capalçar una bota per acabar de buidar-la. sollevar, alçar una cosa separant-la d'allò que la suportava. Sollevar inclou la idea d'aixecar lleugerament però amb esforç un objecte pesant, sovint des de sota. La trapa era massa pesant per a les seves escasses forces i amb prou feines pogué sollevar-la un pam. alçapremar, aixecar amb l'alçaprem. incorporar, aixecar de mig cos per amunt algú que està ajagut. Entre tots dos el van incorporar i el sostingueren. dreçar, posar dret allò que està inclinat o ajagut. Dreçar un arbre, les orelles, una bandera, etc. redreçar, tornar a aixecar. gruar, aixecar per mitjà d'una grua. aixecar a pols (o en sopols), aixecar una cosa sense que recolzi enlloc. 2 → elevar, alçar. 3 → retirar. 4 → suprimir. 5 → promoure. 6 Fer anar enlaire. hissar, fer pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera. arborar enarborar guindar, hissar. erigir, hissar. Cp. apujar 7 (aixecar-se pron.) alçar-se (→) llevar-se. Avui m'he llevat a les sis. botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament del llit. alzinar-se empinar-se incorporar-se, aixecar-se de mig cos per amunt el qui està ajagut. El malalt va incorporar-se per prendre la medecina. encabritar-se (un cavall) arborar-se, íd. eriçar-se (els cabells) dreçar-se redreçar-se 8 → rebel·lar-se, revoltar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |