291.
tall
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tall de digestió corte de digestión. 25 tall rodó gastr [de la cuixa] corte redondo, redondo. 26 tall rodó gastr [de l'espatlla] pez. 27 venir a tall fig i fam [ésser oportú] estar en su lugar (o muy en su lugar, o muy puesto en su lugar, o puesto en su lugar), estar muy (o muy puesto) en su punto. La [...]
|
292.
reconèixer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 conèixer(->). L'he conegut per la veu. identificar. El van identificar per una taca bruna que tenia a l'espatlla. distingir, reconèixer una persona o una cosa per algun senyal o característica. Ant. Desconèixer. Estava tan demacrat [...]
|
293.
esquena
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dors espatlla. En certes frases, com tirar-se una cosa a les espatlles. Les espatlles són les dues regions superiors de l'esquena, ran dels muscles. No equival, doncs, a esquena. gropa, part posterior de l'esquena d'un quadrúpede, a la regió de les anques. creuera, part del dors d'un animal [...]
|
294.
braç
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rems , es diu dels dos braços, en conjunt. avantbraç, la part inferior del braç. braó, part del braç compresa entre l'espatlla i el colze. 2 Part d'una cosa que s'allarga en forma de braç. branca. Un canelobre de tres branques. Les branques d'una cadira (de braços). Les branques de les [...]
|
295.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
traer a alguien de cabeza fer anar de cul a algú. 126 venir a la cabeza [una cosa] passar pel cap, venir a esment, venir a la ment. 127 volver la cabeza a alguien [negar el saludo] negar (o girar) la cara a algú. 128 volver la cabeza a alguien [abandonar] girar l'esquena (o l'espatlla) a algú. m i f 129 [...]
1 v. tr. Prestar el seu concurs físic o moral en algun afer, treball, etc. aidar assistir. Asssistien el metge dues infermeres. M'assistiren amb llurs consells. secundar sufragar (les despeses) coadjuvar. Tots hem coadjuvat en aquesta obra. cooperar col·laborar subvencionar (una obra, uns estudis, etc.) contribuir fer escaleta (a algú), ajudar-lo a pujar, a enfilar-se (també en sentit fig.). fer esqueneta (a algú). En aquest afer, si tu no em fas esqueneta, no sé pas com podré reeixir. fer espatlleta, íd. donar la mà (a algú) (fig.) fer escapadís (algú), ajudar-lo a escapar. donar un cop de mà ésser útil (a algú). Si us puc ésser útil, només us cal dir-m'ho. prestar un (gran) servei donar una empenta (fig.) anar a tornajornals, ajudar-se mútuament. posar l'espatlla posar-hi el muscle desfer-se per (algú), ajudar-lo a ultrança. servir d'escambell (a algú), ajudar a enlairar-lo. fer costat (a algú) donar ajut prestar ajut guiar, ajudar algú a trobar un camí (també en sentit fig.). 2 Socórrer una persona mancada de recursos materials. auxiliar socórrer acórrer, córrer a un indret per donar ajut a algú. afavorir sostenir emparar protegir defensar assistir acollir, ajudar algú que es presenta, esp. rebent-lo a casa. fer valença (a algú), ajudar-lo, protegir-lo. treure (algú) de pena donar la mà (a algú) (fig.) Ant. Desemparar. 3 v. intr. Prestar el seu concurs en un afer. subvenir. Subvenir a les despeses d'una expedició. contribuir concórrer Cp. patrocinar Ant. Fer el buit. Boicotejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
296.
ajudar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mà ésser útil(a algú). Si us puc ésser útil, només us cal dir-m'ho. prestar un (gran) servei donar una empenta(fig.) anar a tornajornals, ajudar-se mútuament. posar l'espatlla posar-hi el muscle desfer-se per (algú), ajudar-lo a ultrança. servir d'escambell(a algú), ajudar a enlairar-lo. fer [...]
|