121.
escórrer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
degotar el líquid d'un recipient o d'un objecte mullat. escolar. Els escolans han escolat les canadelles. buidar. 3 desfer. fer-se una carrera. Se m'ha fet una carrera en una mitja. 4 (escórrer-sepron.) córrer, fluir, rajar. 5 relliscar. anar-se'n. Se me'n va anar la mà. 6 anar-se'n [...]
1 escolar. Escola bé l'oli del bidó i encara podràs omplir el setrill. L'aigua de la pluja s'escola per dues canals. drenar (un terreny, una ferida) turbinar, escórrer la roba mitjançant una turbina. cilindrar, escórrer roba, paper, etc., fent-ho passar per entre dos cilindres. 2 Fer rajar o degotar el líquid d'un recipient o d'un objecte mullat. escolar. Els escolans han escolat les canadelles. → buidar. 3 → desfer. fer-se una carrera. Se m'ha fet una carrera en una mitja. 4 (escórrer-se pron.) → córrer, fluir, rajar. 5 → relliscar. anar-se'n. Se me'n va anar la mà. 6 → anar-se'n. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
122.
barrio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
irse al otro barrio fig i fam [morir] anar-se'n a l'altre barri. [...]
|
123.
tangente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i f 1 geom tangent. 2 escaparse (o salirse) por la tangente fig i fam anarse'n (o fugir) per la tangent, fugir d'estudi. [...]
|
124.
suelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
al suelo fig i fam [irse al suelo] tornar-se aiguapoll, anar a malguany, anar-se'n en orri. 12 dar consigo en el suelo fig i fam [caerse] caure a terra, anar de trompis. 13 dar en el suelo con [una cosa] tirar per terra. 14 echar al suelo [derribar] tirar a terra. 15 echar al suelo (o por el suelo [...]
|
125.
diarrea
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 còlico còlica fluix de ventre corrença corrípies(fam.) cagarineso cagarrines. Tenir cagarines. caguetes(vulg.) descomposició de ventre 2 Tenir diarrea: Anar fluix de ventre. Escagarrinar-se. Escagassar-se, debilitar-se per efecte d'una diarrea prolongada. Anar-se'n com el broc del càntir [...]
|
126.
liar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, fer-la com un cove. 7 liarlas [escaparse] fer les maletes, agafar els trastets, tocar pirandó (o el pirandó), tocar el dos. 8 liarlas [morir] anar-se'n al calaix, anar al canyet. v pron 9 [un asunto] embolicar-se, embullar-se, embrollar-se. 10 [hacerse un lío] fer-se un embolic. 11 [en un asunto [...]
|
127.
ahuecar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] anar-se'n, desaparèixer, fer-se fonedís. ¡Ahueca de ahí!, ves-te'n!v pron 8 buidar-se. 9 fig, fam i p fr estufar-se, inflar-se. [...]
|
128.
partir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. intr. anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
129.
espárrago
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Asparagus officinalis] esparreguera f, esparreguer. 2 [parte comestible] espàrrec, espàrgol. 3 tecnol espàrrec. 4 fam [flacucho] clau, secall. 5 espárrago triguero bot espàrrec de marge (o silvestre). 6 irse a freír espárragos fam anar-se'n a fer punyetes, anar a mal borràs. 7 mandar a [...]
|
130.
gallina
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ornit gallina. 2 anar-se'n a dormir com les gallines fig acostarse con las gallinas. 3 gallina de Guinea ornit [Numida meleagris] gallina de Guinea, pintada, gallineta amer. 4 gallina de mar ornit [becada] becada, chocha, gallina sorda. 5 la gallina cega jocs la gallina ciega. 6 la gallina [...]
|