1espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmar o espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer agafar por donar un ensurt (o un surt) colpir d'espant fer posar els cabells drets (o de punta) esvalotar, espantar els animals (les gallines, els ocells, etc.).
2 (espantar-sepron.) agafar por corgelar-se sangglaçar-se estremir-se de por escagarrinar-se o cagar-se de por cagar-se a les calces tenir cucs quedar mort (hiperb.) o morir-se de por glaçar-se-li (a algú) el moll dels ossos esgarrifar-se restar petrificat arrugar-se-li (a algú) el melic
